Google

79 anys de l'assassinat de Lluís Companys, home d'esquerres, republicà i federalista

dimarts, 15 d'octubre de 2019 16:19
El proper 15 d'octubre es compliran 79 anys de l'afusellament de Lluís Companys al castell de Montjuïc de Barcelona, després d'haver estat capturat a França per la Gestapo i torturat i sotmès a un consell de guerra per les autoritats franquistes. Advocat de sindicalistes, periodista i polític destacat, Companys va ser diputat a les Corts Generals, president del Parlament de Catalunya, president de la Generalitat, governador civil de Barcelona (ambicionava ser alcalde de la capital catalana, però tan sols va ocupar el càrrec provisionalment durant unes hores, ja que Macià no hi estava d'acord) i ministre de la Marina del govern Azaña, entre altres càrrecs. Va participar en la fundació de la Unió de Rabassaires el 1922 i d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. Abans, havia format part de partits com Unió Republicana, Unió Federal Nacionalista Republicana, Partit Reformista, Bloc Republicà Autonomista i Partit Republicà Català. Lluís Companys era un home d'ideals profundament d'esquerres, republicans i federalistes, que a més estava ben relacionat amb l'anarcosindicalisme. Era íntim amic des de la infància de Salvador Seguí, "el Noi del Sucre", destacat sindicalista i dirigent de la CNT. Era, com se sol dir, una persona que podia actuar com a pont entre diferents sensibilitats polítiques d'esquerres, cosa que avui en dia escasseja i que és més necessari que mai. En un interessant reportatge sobre la figura de Companys publicat pel diari Ara l'11 d'octubre de 2015, es recullen declaracions de diferents historiadors que crec que convé recuperar. M'ha semblat especialment interessant aquest comentari de Joaquim Aloy: "Macià i Companys venien d'unes tradicions molt diferents. Hi ha un factor molt important però que no s'ha de menystenir. Companys és l'home pont entre republicanisme, anarcosindicalisme, federalisme i catalanisme. Potser ara faria falta una figura així (…). Quan es va proclamar la República, Macià era independentista però Companys encara no". Alguns correligionaris seus acusaven Companys de ser poc nacionalista. L'historiador Arnau González explica que "a diferència d'avui, al llarg de la trajectòria de Companys el terme catalanista tenia una interpretació bastant ambigua. Companys venia d'una tradició catalanista clara, de les esquerres catalanes, però aquesta qüestió no estava al centre del seu discurs (...). El 1934 li demanen que demostri que és un veritable nacionalista i quasi un independentista. Quan proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola sembla acontentar aquells que li criticaven el poc compromís nacional". Segons González, "la formació del govern Josep Tarradellas el 29 de setembre del 1936 amb la CNT va escandalitzar molta gent, que lamentava l'estratègia dilatòria de Companys davant la violència desfermada als carrers. Un sector minoritari del catalanisme, de l'independentisme radical i una sèrie d'elements d'ERC consideren que Companys era un obstacle per portar Catalunya a la independència. Es va plantejar assassinar o segrestar Companys". En un altre interessant reportatge de Xavi Tedo al diari Ara (6-10-2017) es recullen diverses declaracions d'il·lustres historiadors com Borja de Riquer, Enric Ucelay o el recentment desaparegut Josep Fontana. Per a Fontana, "Companys no va fer de cap manera un plantejament de separació, reivindicava un estat federal". De Riquer emmarca aquella proclamació de Companys en clau espanyola: "la Generalitat va assumir, en nom de les esquerres espanyoles, que no tenia poder a Espanya, el no reconeixement del govern d'Espanya per l'entrada en l'executiu de la CEDA, de tendències autoritàries". De Riquer reitera que no hi va haver cap declaració d'independència: "el Govern apel·la a l'esperit fundacional de la República del 1931 per reivindicar que fos federal i no centralista i ho imposa de facto amb una sobirania compartida que demostra la seva insatisfacció". Enric Ucelay remarca el component social dels fets del 6 d'octubre: "era un conflicte entre esquerres i dretes, no una confrontació entre Catalunya i Espanya. A Europa avançava el feixisme i el conflicte tenia ressonància internacional". Durant molts anys, la figura de Companys va ser ignorada, particularment per sectors pujolistes que mai no el van considerar un dels seus. Avui, és freqüent veure líders neoconvergentes participant amb entusiasme en homenatges a Companys, potser per la manipulació que s'ha fet en els últims temps dels seus ideals, obviant interessadament el seu activisme en defensa dels sindicalistes i les seves conviccions radicalment d'esquerres i incorporant un independentisme que no va existir en Companys. Es diu que avui seria o diria tal o qual cosa. La veritat és que malauradament va ser vilment assassinat fa 78 anys i mai no ho podrem saber, per moltes conjectures que ens vinguin al cap. Crec que convé recordar que l'Estadi Olímpic de Montjuïc porta el nom de Lluís Companys des del 2001 gràcies a una campanya impulsada i molt treballada per militants del sindicat de classe Comissions Obreres (CCOO). Una campanya que va comptar amb importants reticències procedents de les dretes catalanes quan es va iniciar allà per l'any 1988. Ara, 79 anys després del seu assassinat, hem de recordar Lluís Companys com el que va ser: un home d'esquerres, republicà i compromès amb la defensa dels interessos de la classe obrera i la fraternitat entre els pobles. "Madrilenys, Catalunya us estima", va exclamar el 14 de març de 1937 en un míting a la plaça de toros Monumental de Madrid. Companys va ser un home que, en vida, va ser admirat i estimat a Catalunya, òbviament, però també a la resta de les Espanyes. El febrer de 1936, després de ser alliberat de la presó al costat d'altres consellers del govern català, Companys havia de viatjar del Puerto de Santa María a Madrid. Primer va ser traslladat a Còrdova, on va pernoctar. Allà va oferir un míting en què va ser aclamat per molts cordovesos, de la mateixa manera que va ser victorejat en les diferents parades que el tren va anar efectuant en el seu viatge. Avui, Companys hauria de tenir molts més carrers i places amb el seu nom, a Catalunya i fora d'ella. Perquè és patrimoni de les classes populars, pel que va ser, pel que va fer i pel que va defensar fins al seu assassinat. Avui, hem de reivindicar la seva figura més que mai, perquè "tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer".

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

Viure a Mataró serà cada vegada més car

dimarts, 15 d'octubre de 2019 16:18
El projecte d'Ordenances Fiscals presentat pel Govern del PSC i EnComúPodem per l'any 2020, sotmet la ciutadania a una pujada d'impostos desconeguda a Mataró des de fa anys. Citem-ne alguns exemples: - IBI (Impost Béns Immobles): +8% - Plusvàlues: +17,8% - Aparcaments Públics: entre el 6 i el 21% - IAE (Impost Activitats Econòmiques): +8% - Zona Blava: +6% - Grua Municipal: +8% - Taxa de la Brossa: + 5,5% Sabem que la ciutat té grans reptes aquest mandat: millorar la neteja urbana i el transport públic, augmentar la dotació de Policia Local, lluitar per la ocupació i la cohesió social, defensar i estimular el comerç urbà, transformar el Port de Mataró, estendre la ciutat universitària, discutir l'ampliació del Mataró Parc, afrontar les emergències climàtiques i habitacionals, i tantes altres coses... I que per fer-ho calen recursos. Ho sabem. Però és realment necessària aquesta garrotada a les nostres butxaques? No coneixem quin és el Pla de Mandat 2019-2023 de la coalició de Govern, ni quins són els seus plantejaments de model de ciutat o quin enfocament donaran a l'increment de la qualitat dels serveis quotidians que actualment no funcionen (neteja, llicències, ...). El Govern ha fet l'esforç que des d' ERC-MES reclamem de fa anys, de revisar de dalt a baix el pressupost municipal? El Govern ha fet l'esforç d'identificar partides supèrflues o ineficients per alliberar recursos econòmics i humans? És evident que no. De fet, si fem memòria d'aquests darrers anys, es pot comprovar que la política tributària a la ciutat ha estat dirigida amb un desacomplexat criteri electoral. Els anys 2018 i 2019, fa pocs mesos, any d'eleccions... el Govern del Sr Bote va congelar tributs i taxes (IAE, IBI i Brossa), sense repercutir ni tan sols l'IPC. Al mateix temps va desencadenar una frenètica inversió de darrera hora a l'espai públic amb obres i millores per tot arreu (asfaltats de carrers, voreres, arbres, ...). Els gestors polítics municipals tenen l'obligació d'anticipar el futur, de liderar canvis, de pensar la ciutat amb uns quants anys per davant i això és absolutament incompatible amb una política tributària erràtica que un any no puja i el següent multiplica per 5 l'IPC previst. El Govern ha presentat l'avantprojecte d'ordenances fiscals amb el nom de "Proposta de Pacte Fiscal 2020-2023". Pacte? Amb qui? Com el seu nom indica, hauria de ser un pacte entre tots els actors polítics, econòmics i socials de la ciutat. Però no és el cas. Aquest projecte, ja fet públic, ha estat només pactat entre els partits de govern. Imposa tota la graella de pujades generalitzades i no explica com evolucionarà la càrrega impositiva als ciutadans durant el mandat, o fins i tot més enllà. O molt canvien les coses, o m'atreveixo a pronosticar que el darrer any de legislatura no pujaran ni tan sols l'IPC. Des de ERC-Moviment d'Esquerres, estem disposats a parlar de tot i pactar amb tots els grups polítics, però si el que pretén el govern són adhesions incondicionals a una política desnortada, no ens hi trobarà.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

L'urbanisme que ha de venir

dimarts, 15 d'octubre de 2019 16:17
És recurrent a Mataró el debat sobre la necessitat de revisar el nostre Pla General d'urbanisme. L'acció urbanística incideix en l'equilibri de la ciutat i la seva manca d'anticipació provoca evidents desequilibris socials i econòmics. Per tant, en la convicció que aquest debat s'haurà de resoldre durant aquest mandat, cal fer un repàs d'on venim i on som urbanísticament per tenir clar cap on hem d'anar per tal de trobar aquest equilibri. Durant el segle XIX, la revolució industrial dóna una embranzida a la ciutat amb l'arribada de la primera màquina de filar a vapor que va entrar en una fàbrica tèxtil, això va atreure una gran quantitat de mà d'obra. L'any 1878, amb l'augment d'aquestes expectatives i fruit de la bona conjuntura política i econòmica, es planteja d'una forma decidida i definitiva la necessitat de disposar del pla d'eixample a Mataró, aprovant-se el projecte de Palau i Cabañes. Aquest, va oferir una solució de continuïtat promovent un creixement integrat al barri antic com l'obertura del carrer de la Coma o l'eix prolongació de la Riera, però fracassa quan vol solucionar temes nous, com col·locar la plaça Fivaller simètrica a la plaça de Cuba quan hagués estat molt més lògica la seva situació al carrer de Sant Ramon, connectada a la ciutat antiga. Així com el Pla Cerdà de Barcelona, que per fer realitat l'igualitarisme entre les diferents zones, va proposar la divisió de la ciutat en agrupacions de barris, districtes i sectors de manera que cada una d'aquestes àrees tingués els mateixos serveis i equipaments (jardins, escoles, mercats...) independentment de la seva localització, en el projecte de Mataró es creen unes condicions que, des d'una centralitat i segons Guàrdia Bassols "és evident com s'ignoren i es falsegen les condicions reals de la ciutat existent en la que, sens dubte, les diferències entre les cases burgeses del centre i les cases dels barris perifèrics són ben acusades". Fins a 1950, l'expansió urbana de Mataró va seguir les directrius del Pla d'Eixample del 1878, el qual limitava l'edificació de la ciutat dins de les Rondes. El ràpid creixement que es produeix a la dècada dels seixanta desencadena greus problemes de congestió interior, d'insuficiència de serveis i infraestructures, de desorganització perifèrica, de detriment ambiental i de segregació social. Passa així, per exemple, amb el barri de Rocafonda, abans una zona agrícola en la qual el procés migratori va fer que es demandés un gran volum d'habitatge per part de la primera onada migratòria de població del sud d'Espanya fonamentalment, la qual cosa va portar a conformar un barri poc pensat en l'àmbit d'espai públic i amb una gran falta de serveis. La degradació del Centre també s'accelera en aquest període en ser abandonat progressivament per les classes més benestants de la ciutat que s'allunyen vers les zones dotades de major confort en I'habitatge, sigui a poblacions del Maresme o bé vers les zones residencials de molt baixa densificació com les urbanitzacions de La Cornisa o Les Sureres. A partir de 1993, es projecta la Via Europa a través del Pla Especial de l'Avinguda Europa entre la Plaça Granollers i la variant de la N-II. D'aquí en naixerà el Parc Central i, finalment, l'aprovació del nou i vigent Pla de General d'Ordenació Urbana de Mataró (PGOUM), en 1997. L'objectiu de la Via Europa havia de ser connectar els barris de Mataró i teixir zones molt poc cohesionades. La realitat és, tot i els evidents beneficis com la plaça Antonio Machado i tots els jardinets que es creen, que la seva major virtut ha estat la connectivitat amb vehicle privat cap a l'entrada nord de Mataró, i per tant, també amb el centre comercial Mataró Parc. D'aquella època també és la desclassificació de les Cinc Sènies, un èxit quant a preservació d'una franja d'horta que és única al nostre entorn i que ha de ser un pulmó per la ciutat de Mataró. Està protegida urbanísticament, tanmateix arrossega reivindicacions que no podem posposar més. Resta, com a gran projecte de ciutat i també d'aquella època, parlar del que va començar com el que havia de ser un parc tecnològic en el marc del Pla Director de la Societat de la Informació de Mataró, i d'on va sortir-ne el projecte del Tecnocampus, un concepte de binomi universitat/empresa absolutament innovador al país i que va situar, a ponent de la ciutat, un pol d'atracció d'empreses i indústria. I entre aquest pol i la ciutat, el debat del planejament urbanístic del Front Marítim sector ponent: el sector Iveco-Renfe i el polígon industrial de Balançó i Boter, el primer sotmès encara a un urbanisme del pla i el segon ja a un urbanisme de projecte, però en qualsevol cas, encaminats a teixir inèrcies entre la institució i la ciutat. No serà un repte menor. La situació, a dia d'avui i després de totes aquestes actuacions, dibuixen un Mataró ric, viu i molt divers. Però també un Mataró que no ha aconseguit superar la dicotomia centre i barris, i no només urbanísticament, tampoc sociològicament, econòmicament ni tradicional. Es veu una ciutat desdibuixada on s'hi sobreposen idees i actuacions, a vegades degut a una nefasta gestió que ha fet la ciutat, com el cas de Can Fàbregas, d'altres per imponderables com les crisis i les conjuntures econòmico-socials. Sigui com sigui, cal que ens disposem a encarar aquests reptes que tenim al davant, començar a pensar en com integrar la ciutat, i això vol dir endreçar el Centre. No ens en sortirem si no som capaços de fer que el cor torni a bategar. Amb la situació actual de Can Cruzate o de la plaça de les Tereses – Eix Sant Benet, serà molt difícil donar-li un sentit a tot això, al capdavall tots som mataronins i tots volem sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat. Per tant, aquest mandat, la ciutat ha d'exigir que no es facin politiquetes amb l'urbanisme a Mataró, i que s'encari el futur amb criteri, decisió i valentia.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

Torra garanteix que s’investigarà “fins a les últimes conseqüències” si hi va haver algun “excés” per part dels Mossos

dimarts, 15 d'octubre de 2019 14:48

El president diu que cal garantir alhora el “dret a la protesta” i la “seguretat general”

Llegiu més a: El Punt Avui - Barcelona

 

El Govern suspèn la seva agenda fins dijous i només participarà en actes de rebuig a la sentència

dimarts, 15 d'octubre de 2019 14:29

Torra consultarà amb els presos les accions de resposta a la decisió del Suprem per l’1-O

Enviaran cartes als presidents, primers ministres i responsables d’Exteriors dels països de la UE i G-20

Llegiu més a: El Punt Avui - Barcelona

 

Torra compareixerà dijous al Parlament com a resposta a la sentència en un ple sense votacions

dimarts, 15 d'octubre de 2019 13:41

La CUP s’ha quedat sola a la Junta de Portaveus demanant un ple específic que inclogués propostes de resolució

Llegiu més a: El Punt Avui - Barcelona

 

La CUP demana la compareixença al Parlament de Buch, Grande-Marlaska i Cunillera

dimarts, 15 d'octubre de 2019 13:27

Els anticapitalistes volen que responguin sobre les càrregues

Reclamen una proposta de resolució conjunta amb JxCat, ERC i comuns per “estar a l’altura del país”

Llegiu més a: El Punt Avui - Barcelona

 

El ferit de lesió ocular a l’aeroport del Prat, pendent d’una operació per intentar salvar l’ull

dimarts, 15 d'octubre de 2019 11:58

Pateix un esclat del globus ocular, compatible amb el dany que provocaria una pilota

Llegiu més a: El Punt Avui - Barcelona

 

Diversos clubs esportius mataronins mostren el seu rebuig a la sentència del Procés

dimarts, 15 d'octubre de 2019 11:29
Diversos clubs de la ciutat van mostrar ahir a la tarda el seu rebuig a la sentència del Procés emesa pel Tribunal Suprem. Durant tot el matí es van poder veure com clubs de totes les mides, des de grans com el Barça fins a molt més modestos, es posicionaven respecte les condemnes als líders del procés. Durant la tarda van aparèixer els primers comunicats dels conjunts mataronins. El CH Mataró va anunciar que suspenia "els entrenaments i activitat per evitar afectacions, i en respecte al lliure exercici dels drets d'expressió i manifestació de la nostra massa social davant la sentència del TS". Per la seva banda, la UE Mataró va emetre un comunicat en el que assenyalava que tot i "respecta" tots els posicionaments dels seus socis, des de la Junta consideren que " l'única solució hauria de passar pel diàleg entre totes les parts. Manifestem el nostre suport i solidaritat a les famílies dels que són privats de llibertat. I defensem que la presó no és la solució, en el mateix sentit que s'han pronunciat altres entitats esportives del nostre país.". El Futsal Mataró va emetre un comunicat assenyalant que sempre s'han manifestat com a defensors "de la llibertat d'expressió i en favor del dret a decidir", pel que mostraven "el seu rebuit a la sentència" en considerar que la judicialització del conflicte "no resoldrà la situació que requereix de solució política". Van suspendre l'actvitat del dia. Per la seva banda, el Joventut Mataró assenyala que dilluns es van veure "agredits" molts dels valors i senyes d'identitat del club per la sentència. "Instem des d'aquí als partits polítics i institucions públiques per trobar el camí del diàleg, posant fi sense més dilació a la judicalització d'un conflicte que és polític". I també van mostrar la seva "solidaritat" amb els líders polítics condemnats i a les seves famílies. Per últim, el CN Mataró va anunciar que s'adheria al comunicat de la Unió de Federacions en el qual es mostra el desacord amb la sentència, es denuncien les conseqüències greus d'aquest dictament i on es fa una crida als polítics a trobar una solució, a la ciutadania a participar en mobilitzacions per reforçar la cohesió i convivència i a treballar per la llibertat dels condemnats.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

Toni Noé, 'Finisher' al Campionat del Món Ironman de Hawaii als 72 anys

dimarts, 15 d'octubre de 2019 11:05
Toni Noé és incansable. Aquest mataroní i pagès de 72 anys suma ja més de 25 triatlons, i el cap de setmana passat va complir un dels seus grans somnis. Poder competir al Campionat del Món d'Ironman a Hawaii i a més, poder-la acabar. El veterà atleta del CN Mataró va completar un circuit duríssim amb 3,8 quilòmetres de natació, 180 de bicicleta i 42 de córrer. L'avi de la disciplina va acabar amb un temps de 15 hores i 39 minuts, sent dotzè de la seva categoria. A la cita no va faltar tampoc Jose Luis Cano, també del CN Mataró i que va tenir una gran participació aturant el seu crono en les nou hores i 56 minuts, després de patir molt en el darrer tram. Va acabar en 14a posició de la seva categoria. Dos exemples de superació i de com no hi ha edat per competir si hi ha esforç, entrenament i ganes.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

Pàgina 1 de 22

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
Bàner

El temps

Soporte OnLine

Assistencia Técnica

Centre de formació

Segueix-nos a ...
Catálogo de Ofertas
de SIL Informática

Alta en la lista de suscripción
Nombre:
email:

Baja en la lista de suscripción
email:   

Anuncis

SIL Informàtica Canet
Tot en informàtica de consum i de empresa.
Carrer Bofill i Matas, 3
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 08 96
mari@infomercat.com
Pere Arañó Planas Assessor, S.L.P.U.
Assessoria jurídica, fiscal, laboral i comptable. Administració de comunitats i serveis immobiliaris.
Ronda Sant Domènec, 18
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 27 21 - Fax: 93 794 05 98
IDMTC
Treballs de restauració de façanes i interiors d'habitatges, pintura decorativa i muntatges de produccions gràfiques per a publicitat, moda, etc.
Carrer Nou, 43
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 795 42 31 - Fax: 93 795 42 31 Tel. mobil: 607 471 371
Finques Sant Cebrià
La teva immobiliària del Maresme: Cases, pisos, xalets i locals comercials.
Av. Maresme, 11-13
08396 - Sant Cebrià de Vallalta - Barcelona
Tel: 93 763 14 73 - Fax: 93 763 06 00
J. Pedrero e hijos, s.l.
Transport i Venda d'Àrids. Moviment de Terres. Murs de Conteción i Rocalles. Containers.
Carrer Cuba, 1
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 16 05 - Fax: 93 794 16 05
Barcelona Taurina
La web taurina de Alberto Faricle
Desde mi optica
Visita nuestra web

Internet Speedtest

You are here:   Inici