Google

Una muntadora de cinema catalana, al Festival Sundance gràcies a Elvis

dissabte, 20 de gener de 2018 14:51

‘The King’

No és fàcil fer-se un nom en l’ardu entramat de la indústria cinematogràfica nord-americana, i la muntadora catalana Èlia Gasull Balada (Barcelona, 1982) coneix molt bé quant costa l’accés als principals esdeveniments mundials del setè art. La seva aportació com a editora està a punt d’obtenir merescuts reconeixements al Festival de Sundance, la cita més important als Estats Units per a les pel·lícules independents, gràcies al seu treball en el documental ‘The King‘, dirigit per Eugene Jarecki i que compta amb la producció executiva de Steven Soderbergh, que formarà part del Festival com a projecció especial el proper 25 de gener.

‘The King’, estrenat sota el nom de ‘Promised Land‘ en l’última edició del Festival de Cannes, es va rodar durant la campanya electoral americana del 2016. Al volant del Rolls Royce que Elvis Presley va comprar el 1963, Eugene Jarecki recorre les carreteres nord-americanes en un road trip musical que passa per ciutats com Memphis, Nova York, Los Angeles i Las Vegas.

Quaranta anys després de la mort del “rei del rock”, la pel·lícula mostra que, com Elvis, Amèrica del Nord ha seguit el mateix camí: bella, jove i plena d’esperança en els seus inicis, s’ha corromput de mica en mica a causa de la influència nefasta del poder i dels diners. ‘The King’ explora l’evolució del somni americà en un moment crític de la seva història. El llarg documental, en el qual participen actors com Alec Baldwin, Ethan Hawke o Ashton Kutcher, a més de comptar amb polítics i reconeguts personatges nord-americans, ha rebut excel·lents crítiques en publicacions tan prestigioses com ‘The Guardian’ o ‘Hollywood Reporter’.

Èlia Gasull, de Barcelona a Nova York

Èlia Gasull treballa com a muntadora de cinema des de 2008. Els seus desitjos de treballar en projectes que tinguessin projecció internacional i buscar oportunitats que continuessin alimentant la seva passió pel cinema la van portar a Brooklyn (Nova York), on resideix des de fa 5 anys. Així, la seva trajectòria professional es desenvolupa entre Espanya i els Estats Units.

Prèviament a THE KING, va editar el llargmetratge Icaros: A Vision, que va formar part de la competició internacional al Festival de Tribeca del 2016 i posteriorment va ser seleccionat per festivals com Warsaw, La Roche Sud Yon, l’Havana, Guadalajara, Lima, Mill Valley , Cleveland, Göteborg, Indiebo Bogotà i Cuenca. Esquire i The New Yorker la van incloure en les seves llistes de les millors pel·lícules americanes del 2017.

En dues ocasions ha format part dels Labs per documental i ficció que organitza l’Independent Filmmaker Project de Nova York. El seu treball per a televisió inclou co-produccions per la CNN, Netflix, PBS, National Geographic, OWN, Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola. I la seva faceta docent l’ha portat a impartir classes d’edició i post-producció a la Universitat Autònoma de Barcelona i al Edit Center de Nova York.

Actualment, Èlia està editant un documental sobre el dissenyador de moda americà Halston, dirigit per Frederich Tcheng (Dior and I) i acaba de formar part del jurat de la competició nacional del festival de cinema DocsBarcelona Valparaiso (Xile).

Entre les seves fites més personals i treballs propis, Èlia ha començat a rodar projectes relacionats amb la dansa. Actualment està treballant en una peça de vídeo art amb dos joves coreògrafes de Brooklyn, que s’estrenarà a finals del 2018.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

‘Los archivos del Pentágono’, de Steven Spielberg

divendres, 19 de gener de 2018 12:48

‘Los archivos del Pentágono’

A començament dels setanta la guerra del Vietnam seguia el seu llastimós curs mentre el govern nord-americà enganyava premeditadament, i des de feia anys, al seu poble. Era una situació bèl·lica insostenible, corroborada pels seus propis informes interns, en què es deia que la intervenció era desastrosa. En aquest context, un corresponsal del ‘New York Times’ que cobreix el front, alarmat per aquest escàndol del desgavell de Vietnam, roba arxius desclassificats del Pentàgon on es revela com totes les administracions, des de Kennedy fins a Nixon, han tapat i maquillat el problema, i permet que el diari que els tregui a la llum.

Però durant l’escomesa judicial de l’estat a través de la fiscalia per silenciar el rotatiu, el ‘Washington Post’ pren el relleu de la publicació dels papers, emparant-se en l’esperit de servei públic de la premsa, tot i les amenaces penals. Tot aquest enrenou, que posa el periodisme de paper entre l’espasa i la paret, entre publicar i divulgar la veritat del què està passant amb el merder del Vietnam o callar, està explicat des del punt de vista del ‘Post’. I, bàsicament, dels seus dos protagonistes principals, la propietària del diària, Kay Graham (Meryl Streep), i el seu editor, Ben Bradlee (Tom Hanks).

.

Aquests moments convulsos pel periodisme nord-americà, uns dies que van estremir la professió i al mateix país, manté els codis d’un genuí i enèrgic cinema històric, que procura reproduir els fets i prendre el pols al moment. Spielberg repassa, com en altres ocasions, fets significatius que afecten políticament i socialment als Estats Units, tal com va fer amb els atemptats terroristes de les olimpíades de Munich de l’any 1972 a ‘Munich’ (2006) o amb la figura històrica del president Lincoln a ‘Lincoln’ (2012). I l’abast històric de ‘Los archivos del Pentágono’ es complementa, també, amb un altre enfocament en la seva condició d’esplèndid film sobre el periodisme, un gènere cinematogràfic en si mateix als Estats Units.

Més enllà de la valentia d’ambdós protagonistes, capaços de sostreure’s a les seves complicitats inevitables amb el poder – des de l’amistat actual de Kay amb el secretari de Defensa, Robert McNamara (Bruce Reenwood) o la familiaritat passada de Ben amb els Kennedy – i complir amb els principis del periodisme, sobresurt especialment l’actitud valenta de Kay. Es tracta d’una dona en la gola del llop, rodejada sempre d’executius homes, en uns moments crucials en què el ‘Post’ entrar a participar en borsa amb el suport de diversos bancs, obrint la nova era del periodisme. El trajecte de Kay, dona que s’ha trobat al front del diari després de la mort del marit, la porta a un meritori empoderament femení, reivindicant-se com a protagonista quan el seu paper era el d’una dona destinada a ser un mera figura de palla. Tot i les pressions i xantatges, Kay optarà per l’arriscada decisió de publicar, desafiant alhora les restriccions imposades per Nixon – present com una figura d’esquena, sinistra i mefistofèlica, en el seu despatx de la Casa Blanca – a risc de perdre patrimoni i ser engarjolada.

.

La història és coneguda i resta com a exemplar el veredicte del jutge que es va ocupar del casi ja que va eximir de qualsevol responsabilitat als diaris involucrats en l’afer, sentenciant que, per damunt de tot, preval el sagrat deure de la llibertat d’expressió i que la seva feina es deu als lectors, als governats, i no als governants. I el film desprèn tot el romanticisme i el misticisme que envolta el periodisme entès com a quart poder, baluard de la llibertat d’informació, que fiscalitza i controla el poder polític, un pilar bàsic de la societat nord-americana.

Spielberg du a terme una realització superba, magistral, fent gala d’un classicisme elegantíssim i exquisit. Però aquest film regi i el seu fervorós al·legat sobre la llibertat de premsa i el manament d’informar als lectors per damunt de les pressions governamentals sembla, avui dia, sepultat pel temps. En el film ja s’apunten els símptomes del canvi de paradigma dels mitjans de comunicació periodístics, controlats finalment per corporacions econòmiques i bancs, que bàsicament dicten les línies editorials i els seus continguts informatius. Amb la seva oda al periodisme lliure de constriccions, segur que Spielberg aplica a ‘Los archivos del Pentágono’ una mirada actual, i que aquesta va adreçada a l’era Trump. Però la sensació final, més enllà de transmetre tota la urgència i la veritat del moment, el què bonic que va ser tot plegat, el valor testimonial, als nostres ulls tot pren un aire de faula capriana – els bonics i emotius credos democràtics de Frank Capra –
Vist des de casa nostra i en el context actual, aquest bell panegíric es dissol com un terrós de sucre quan constatem amb amargura com els grans rotatius en paper actuen més a crossa del poder que no pas com a fustigadors seus. Els grans diaris d’aquí es dediquen sense vergonya ni embuts a sostenir el poder per preservar-lo, obeint a foscos interessos econòmics i polítics. I és que el fabulós film del mestre Spielberg és, en realitat, un miratge, ja que entona el cant del cigne de tota una concepció del periodisme.

Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Mataró s’implica amb l’Any Pompeu Fabra

divendres, 19 de gener de 2018 10:28

Pompeu Fabra, el 1933 | Imatge: Viquipèdia

El grup municipal de Convergència i Unió (CiU) de Mataró ha presentat al Ple Municipal d’aquest dijous 18 de gener una proposta de resolució per demanar que la capital del Maresme se sumi a la commemoració de l’Any Pompeu Fabra aquest any 2018, coincidint amb el 150è aniversari del naixement del lingüista.

En concret, aquesta formació ha proposat crear una taula de treball per tal que el consistori mataroní, conjuntament amb el Consorci de Normalització Lingüística i la Xarxa Municipal de Biblioteques, organitzi diferents actes i esdeveniments per celebrar enguany a la ciutat. Finalment, el ple de l’Ajuntament ha aprovat aquest dijous, per unanimitat, la proposta de resolució presentada per CiU.

Des d’aquesta formació recorden que Mataró ja ha reconegut la figura de Pompeu Fabra posant el seu nom a la primera biblioteca pública i a un carrer de la ciutat. Però, malgrat això, consideren que s’ha d’aprofitar aquesta oportunitat perquè la capital del Maresme se sumés a aquesta commemoració al voltant d’una de les personalitats que més han fet per dignificar la llengua catalana.

El cap de CiU Mataró, Quim Fernàndez, creu que “la importància del personatge i els moments pels que travessa la nostra llengua, cal que aquesta commemoració traspassis les parets de la biblioteca i esdevingui una commemoració de tota la ciutat, encapçalada pel nostre ajuntament però amb la col·laboració i participació d’entitats, escoles i instituts”.

Any Pompeu Fabra

Durant el 2018 es celebren de manera conjunta el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica Catalana Normativa. Al llarg de l’any s’organitzaran diverses activitats en memòria i reconeixement del gramàtic, que a més d’un científic brillant fou un escriptor conscient de la dimensió social dels usos lingüístics i de la necessitat de disposar d’una llengua codificada i apta per als diversos estils i funcions, un instrument vàlid per a la recuperació cívica i cultural catalana, després de segles de decadència.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Milloren el subministrament elèctric a més de 31.000 usuaris maresmencs

divendres, 19 de gener de 2018 10:08

Subestació de Calella

Més de 31.000 clients repartits entre Calella, Sant Pol de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna, Tordera, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta es veuran beneficiats per els treballs de millora i reforma tecnològica que s’estan duen a terme a la subestació de Calella.

L’actuació, duta a terme per Endesa, compta amb un pressupost de 50.000 euros, aportats íntegrament per la companyia elèctrica, tenen com a objectiu incrementar la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric a la zona. Les actuacions han substituït la maniobra pneumàtica per la maniobra elèctrica en els seccionadors d’alta tensió del parc de 110 kV de l’esmentada subestació.

.

Segons informa Endesa, la maniobra elèctrica és molt més potent i aporta tota la funcionalitat de la tecnologia actual, degut a que els nous elements es podran maniobrar a distància. Això facilitarà una millor interacció en l’operativa i donarà més rapidesa en el servei de la pròpia instal·lació. Així, el subministrament que ofereix la subestació tindrà una major capacitat, fet que comportarà una millora substancial en la seva autonomia i fiabilitat, segons han informat les mateixes fonts.

Aquesta actuació forma part dels plans de millora de les infraestructures elèctriques al Maresme per dotar a la xarxa de la comarca els darrers avenços tecnològics.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Buch s’acomiada de l’ACM amb una reunió amb Puigdemont a Brussel·les

dimecres, 17 de gener de 2018 12:24

La reunió a Brussel·les | Foto: ACM

En una setmana decisiva per a la constitució del nou Parlament català, l’exalcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), Miquel Buch, van trobar-se ahir dimarts 16 de gener a Brussel·les amb Carles Puigdemont. Segons informen fonts l’ACM, la trobada va servir per fer un balanç a nivell municipal de la relació amb el Govern català, ja que el proper dissabte Buch deixa la presidència de l’entitat municipalista.

Les mateixes fonts han informat que la reunió, que també va comptar amb l’assistència del secretari general de l’entitat, Marc Pifarré, va servir per mostrar el compromís del món local amb la construcció d’un nou país al servei dels catalans i dels seus pobles i ciutats. Per la seva banda, Carles Puigdemont va agrair “la constància i la proximitat” del municipalisme català, i més concretament dels alcaldes i càrrecs electes amb “els anhels de la ciutadania i la defensa de la democràcia i les llibertats individuals”.

El president de l’ACM, Miquel Buch, va agrair el suport que el món local ha rebut per part del govern de la Generalitat, i va assegurar que l’ACM seguirà treballant per atendre i donar resposta a les necessitats més bàsiques de la ciutadania. Aquesta trobada ha estat l’última reunió institucional del mandat de Buch al capdavant de l’entitat.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

‘Tres anuncios en las afueras’, de Martin McDonagh

dimarts, 16 de gener de 2018 20:24

‘Tres anuncios en las afueras’

El cineasta britànic Martin McDonagh, responsable de sorprenents i atípics films com ‘Escondidos en Brujas’ (2008) i ‘Siete psicópatas’ (2012), burxa ara a ‘Tres anuncios en las afueras’ en el subsòl d’una trama policíaca ambientada en una petita localitat de l’estat de Missouri per fer emergir la pitjor cara de la noble lluita que engega la seva protagonista principal, Mildred Hayes (Frances McDormand).

Mildred inverteix tots els seus estalvis en penjar tres cartells, amb textos diferents, en tres tanques publicitàries en la carretera d’accés del poble, per denunciar la incompetència e inoperància del sheriff local, William Willoughby (Woody Harrelson), que encara no ha fet cap detenció ni ha resolt el cas de la violació i assassinat de la filla de Mildred, el cadàver de la qual després va ser cremat.

.

Aquesta història de dolor i de súplica de justícia per reclamar l’ engarjolament del culpable de l’esgarrifós crim, i que es presenta sota el paraigües del thriller, es transforma en un policíac progressivament demencial, entelat per una revenja vindicativa a càrrec de Mildred. I la presència d’un humor negre, tan incisiu com corrosiu, fa que ràpidament es desbordin també els contorns del gènere, ara sota un vernís de comèdia tràgica presidida tant pel patetisme dels seus personatges com per l’absurditat dels seus comportaments forassenyats i rancorosos.

La venjança encegadora de Mildred és fruit d’un ressentiment feridor, una aplicació de la màxima de l’ull per ull per satisfer els impulsos primers, els baixos instints. I tota la simpatia del públic, solidari amb la creuada d’una genuïna mare coratge, s’acaba problematitzant i diluint, ja que el personatge, al portar la seva missió punitiva a l’extrem, esdevé cada cop més un personatge obsedit fins al llindar de la psicopatia.

.

McDonagh, posseïdor d’una mirada descreguda, destrossa així les cartes de la identificació o el rebuig del públic envers els personatges al fer-los irreconeixibles a mesura que la trama avança, es recargola, i s’enverina. Els personatges plans, estereotipats, presentats d’un bell inici, ara resulten més polièdrics i gens diàfans. És una altre manera de subvertir els codis, desfent prejudicis i trencant esquemes.

El film de McDonagh deixa un treball actoral prodigiós encapçalat per una extraordinària Frances McDormand de gestualitat tensionada i nervis trencats – que l’ha fet guanyadora del Globus d’Or a la millor actriu -. McDormand està secundada, entre altres, per Sam Rockwell, una mena de desgraciat psicòpata policial, una ment tan trastocada com digne de llàstima – guanyador del Globus d’Or a millor actor secundari –. També ofereix una excel·lent feina d’escriptura del mateix cineasta McDonagh, amb un guió mil·limètric i precís, l’engranatge d’un perfecte detonador explosiu – i que ha estat mereixedor del Globus d’Or al millor guió -.

‘Tres anuncios a las afueras’ – film reconegut com a millor pel·lícula de drama en els recents Globus d’Or i ferma candidata amb aspiració de premi a la propera cerimònia dels Oscar – és una sàtira endimoniada, una farsa desencisada, que funciona a tot drap, sense un moment de respir. Entre rialles i a cops d’esclafits, el film ens parla d’una Amèrica profunda descomposta i sense remei, que no deixa marge per a la pietat ni l’esperança.

Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Jutgen un home acusat de drogar una dona per abusar sexualment

dilluns, 15 de gener de 2018 09:15

Imatge: YouTube

L’Audiència provincial de Barcelona acollirà el proper dimecres 17 de gener el judici a un home acusat d’haver drogat una dona per abusar sexualment d’ella. Aquest home també està acusat d’un delicte de furt d’ús de vehicle, un delicte d’estafa i un delicte lleu de lesions. Segons informen fonts judicials, els fets van succeir l’any 2016 a Mataró.

Segons el fiscal del cas, l’acusat va demanar a la víctima que el portés a casa quan sortien d’una discoteca, i durant el viatge van parar en una benzinera on li va donar un refresc en una llauna que ja estava oberta. Poc després, la víctima es va començar a marejar i l’acusat es va oferir a dur-la a casa. Ja a l’interior de l’habitatge l’acusat li hauria injectat cocaïna i, aprofitant el seu estat de semi-inconsciència, va abusar sexualment d’ella.

El fiscal assegura també que això va succeir durant tot el cap de setmana i el dilluns, a l’abandonar el domicili de la víctima, l’home es va endur el seu vehicle on la dona tenia la cartera, el mòbil, diversos objectes personals i la seva targeta de crèdit, amb la qual va efectuar diversos reintegraments. El fiscal demana 10 anys de presó per a l’acusat.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Dos ferits lleus en un accident de cinc vehicles a la C-32

dilluns, 15 de gener de 2018 09:00

C-32, a Sant Pol | Imatge: S.V.

Un accident, en el qual es van veure implicats cinc vehicles, va obligar a tallar l’autopista C-32, en sentit nord, aquest diumenge a la nit, al terme municipal de Sant Pol de Mar. En aquest incident, que es va produir a les 22.21 h, al quilòmetre 117 de l’autopista, dues persones van resultar ferides lleus, segons han informat fonts de Trànsit a la nostra Redacció.

L’accident va aturar la circulació de vehicles en direcció a Girona durant tres hores. El trànsit es va restablir a la 1.21 h d’aquesta passada matinada, segons han informat les mateixes fonts.

Llegiu més a: Diari Maresme

 
Bàner

El temps

Soporte OnLine

Assistencia Técnica

Centre de formació

Segueix-nos a ...
Catálogo de Ofertas
de SIL Informática

Alta en la lista de suscripción
Nombre:
email:

Baja en la lista de suscripción
email:   

Anuncis

SIL Informàtica Canet
Tot en informàtica de consum i de empresa.
Carrer Bofill i Matas, 3
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 08 96
mari@infomercat.com
Pere Arañó Planas Assessor, S.L.P.U.
Assessoria jurídica, fiscal, laboral i comptable. Administració de comunitats i serveis immobiliaris.
Ronda Sant Domènec, 18
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 27 21 - Fax: 93 794 05 98
IDMTC
Treballs de restauració de façanes i interiors d'habitatges, pintura decorativa i muntatges de produccions gràfiques per a publicitat, moda, etc.
Carrer Nou, 43
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 795 42 31 - Fax: 93 795 42 31 Tel. mobil: 607 471 371
Finques Sant Cebrià
La teva immobiliària del Maresme: Cases, pisos, xalets i locals comercials.
Av. Maresme, 11-13
08396 - Sant Cebrià de Vallalta - Barcelona
Tel: 93 763 14 73 - Fax: 93 763 06 00
J. Pedrero e hijos, s.l.
Transport i Venda d'Àrids. Moviment de Terres. Murs de Conteción i Rocalles. Containers.
Carrer Cuba, 1
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 16 05 - Fax: 93 794 16 05
Barcelona Taurina
La web taurina de Alberto Faricle
Desde mi optica
Visita nuestra web

Internet Speedtest

You are here:   Inici