Google

‘The Neon Demon’, de Nicolas Winding Refn

divendres, 2 de desembre de 2016 10:52
'The neon demon'

‘The Neon Demon’

L’enfant terrible del cinema danès i figura internacional Nicolas Winding Refn, ara presentat sota les inicials NWR, estrena la seva coproducció americana, francesa i danesa “The Neon Demon”, ambientada en el món de la moda a Los Ángeles de la mà d’una nouvinguda, Jessie (Elle Fanning), que intentarà obrir-se camí com a model. La trama localitzada en el competitiu i caïnita món de la moda, pot semblar confusa i plena de fugues oníriques, visions i digressions sense volta ni solta, però ens evoca històries de desig i possessió, d’enveges i traïcions, mogut tot plegat pels mòbils de l’ambició i el triomf.

.

.

Aquí hi juga un paper fonamental la protagonista, Jennie, innocent criatura a punt de ser devorada per aquest món sense escrúpols, fràgil nina a punt de ser trencada, joguet per usar i llençar. Però alhora Jennie es revela com un personatge posseïdor d’un deix de maldat, sinistre, ja que gaudeix de un do natural imbatible, la seva excepcional bellesa natural. Un tret físic ideal per al camuflatge, el qual utilitza ambiguament, exhibint-se com una jove confiada i segura, urpes de guepard per sobreviure en aquesta selva de les aparences.

Aquesta bipolarització que s’estableix entre gasela, animal de presa, i la fera depredadora que porta a dins, deixa al final la percepció d’un personatge dislocat, escindit. Així s’enfila el camí de la follia, en sintonia amb aquells personatges somiatruites destruïts pels malsons de grandesa de Hollywood, cignes trencats. La moda, com el cinema, dos falsos mons construïts sobre la imatge i el glamur, el camp propici per parlar de la seva cara fosca, la lluita per la fita l’èxit i, com aquests desitjos excessius són capaços de crear monstres.

.

.

L’esteticisme i el preciosisme grandiloqüent exercit per Refn en les seves peces emblemàtiques “Drive” (2011) o “Only God Forgives” (2013) l’ha portat en aquesta ocasió prop de l’abstracció. Refn arracona el seu tant asfixiant com hipnòtic barroquisme visual per una posada en escena marcada per la buidor i la fredor en una film quasi conceptual. A primer cop d’ull tot sembla gratuït i artificiós, una operació de disseny, un opulent videoclip, un espot publicitari. Però crec el seu extrem estil glacial l’ha conduit a un punt de retorn, tant o més atractiu i fascinant, per la seva conjugació de superfícies llises i monocolors, habitacions buides empaperades, habitacions luxoses de decoració absent i els vestits i peces de roba que converteixen els cossos en maniquins.

Crec que hi ha un esforç deliberat de desprendre’s de la tirania de la narració convencional per insistir en la preeminència dels colors, les línies i, sobretot, les formes geomètriques, donant peu a informals escenes pictòriques del no res. Aquesta estètica de la desfiguració i la buidor s’ajusta perfectament al món de la moda. La deconstrucció dels personatges arriba a la seva despersonalització, per deixar únicament el cos, la perfecció de les formes, la model, en sintonia amb l’absolutisme dels canons i paràmetres d’una bellesa envasada a mida. L’embolcall de les vistoses desfilades proporciona a Refn la carnada necessària per a una sagnant i infernal festa de les vanitats i la disfressa.

Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Dosrius: Un jutge avala el pagament de la quota d’adhesió a l’AMI

divendres, 2 de desembre de 2016 10:41
Foto: Arxiu

Foto: Arxiu

L’Ajuntament de Dosrius ha guanyat el recurs contenciós-administratiu presentat per la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya pel pagament de la quota anual de 2015 a favor de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Segons informen fonts municipals, el jutge ha resolt que els estatuts de l’AMI estableixen el deure de contribuir al sosteniment econòmic de l’entitat i, per tant, com a municipi adherit, aquest ajuntament té l’obligatorietat de fer el pagament d’aquesta quota. En aquest sentit, es puntualitza que el recurs de la Delegació del Govern no era en desacord amb la pertinença de Dosrius a l’AMI, sinó contra al pagament de la quota anual a l’entitat.

El consistori de Dosrius es va adherir a l’AMI l’any 2015, segons va acordar el Ple Municipal del dia 16 de juliol. L’acord es va aprovar amb 7 vots favorables (ERC, La PAC i el GIR), 5 abstencions (PSC) i 1 vot en contra (PP). Malgrat que la quota anual de Dosrius a l’AMI és de 750 euros, finalment al 2015 es va pagar la meitat perquè l’ingrés es va produir al segon semestre.

La Delegació del Govern Espanyol a Catalunya va interposar el recurs contenciós administratiu a principis de l’any 2016, quan encara exercia de delegada Llanos de Luna. Ara, aquesta delegació disposa de 15 dies per interposar un recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

 

Llegiu més a: Diari Maresme

 

‘Patria’, de Fernando Aramburu

divendres, 2 de desembre de 2016 10:22
Portada del llibre

Portada del llibre

De ben segur que hi ha molts llibres que parlen sobre ETA però no crec que hi hagi una novel·la del nivell de ‘Patria’, de Fernando Aramburu. La història dels últims trenta anys al País Basc la coneixem tots, el que potser no sabem – i no hi ha res millor que la ficció per superar la realitat- són els sentiments personals d’ambdues bandes. Sentiments que no només afecten la víctima i el botxí sinó també tot l’entorn social i familiar que els envolta.

La valentia no és pertànyer a una banda armada. La valentia no és no pagar l’impost revolucionari. La valentia real és posicionar-se a favor de qui sigui en contra del propi entorn. Això és el que fa que els veritables valents d’aquesta història siguin tota una sèrie de personatges que intenten ser coherents amb ells mateixos malgrat tota la pressió que reben.

Fernando Aramburu escriu una història fictícia en un petit poble del País Basc on dues famílies mantenen una profunda amistat. Aquest lligam s’esquinça quan el Txato, un empresari important, és assassinat per la banda armada. A partir d’aquí, tot canvia: l’odi s’imposa. Per una banda, l’odi cap a tot allò que fugi d’haver de defensar les llibertats del poble d’Euskal Herria i, per altra banda, un odi cap a tots aquells que accepten la violència per sobre de tot.

Uns volen la lluita fins al final; els altres volen que els demanin perdó.

Uns intenten justificar els seus actes; els altres només volen viure tranquils al seu poble sense implicar-se en política.

Al final, els lligams familiars pesen més que tot plegat i els veritables valents (una germana d’un membre d’ETA i la dona de la víctima) fan que les dues postures s’apropin mantenint, però, sempre unes distàncies. A partir d’ara, res no pot tornar a ser igual però com a mínim la vida seguirà sense odi, sense un odi que no permet viure, que ofega tant als uns com als altres.

Amb una prosa excel·lent Aramburu ha aconseguit escriure un clàssic, una novel.la que perdurarà en el temps i que enganxa des de la primera pàgina fins a l’última i que ens vol transmetre una veritat universal: estimar fa tirar endavant, odiar no deixa viure.

Marta Rocafort

Fitxa

Títol: ‘Patria’
Autor: Fernando Aramburu
Editorial: Tusquets
PVP: 22,90 euros
Font: Llibreria ‘El Faristol’ de Calella

Llegiu més a: Diari Maresme

 

El Govern de Pineda proposa baixar l’IBI un 15%

dijous, 1 de desembre de 2016 10:50
Foto: D.M.

Foto: D.M.

El Govern de Pineda de Mar (PSC i CiU) ha presentat aquesta setmana el Pressupost General Municipal per a l’exercici 2017, que es debatrà al Ple del consistori aquest dijous, amb un import total de 28,4 milions d’euros. Segons informen des del Govern pinedenc, l’exercici 2017 té com a objectius principals: mantenir l’equilibri econòmic dels serveis, augmentar la despesa social -tot i baixar un 15% l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) els dos darrers anys, reduir l’endeutament municipal i disminuir la pressió fiscal.

Des del govern municipal assenyalen que el pressupost del 2017 aposta pel Desenvolupament Econòmic, la intervenció urbanística bàsica que millori la qualitat de vida als barris, la Protecció Social i l’Educació. Entre les mesures concretes s’incorpora una ajuda pel menjador escolar de les famílies. En matèria educativa s’iniciarà el disseny d’un programa específic per millorar l’èxit escolar i, també, es continuarà apostant per la Seguretat Pública. Per altra banda, el pressupost preveu complir els criteris d’estabilitat establerts per la normativa estatal, amb una notable reducció de l’indicador d’endeutament. Concretament, l’objectiu és reduir l’endeutament municipal fins al 35,26%.

En relació al Pla d’Inversions per a l’exercici 2017, es preveu una inversió global de 682.302 euros amb càrrec al Pressupost municipal per dur a terme un total de 14 actuacions a la via pública, en equipaments i serveis. Entre les inversions previstes, que també es finançaran amb el romanent de l’exercici 2016, hi ha la remodelació de la Plaça de les Mèlies, la remodelació de la Biblioteca de Poblenou i la finalització de la nova Oficina de Turisme. També s’ha pressupost la redacció del projecte de la Plaça de la Pubilla i Plaça de l’Estació, la remodelació de la Plaça de les Creus i el tancament perimetral de la pista poliesportiva del barri del Carme.

Resum del pressupost de 2017

Pressupost total: 28.436.558,47 euros.
Reducció de la taxa d’endeutament municipal del 99% (2007) fins al 35,26% (prevista 2017).
Educació: 9% del total de la despesa municipal.
Seguretat Ciutadana, (Policia + Mobilitat): 12% del total de la despesa municipal
Atenció social i habitatge: 8% del total de la despesa municipal.
Desenvolupament Econòmic: +25 % per a l’exercici 2017.
Cultura: +12% per a l’exercici 2016.
Pressupostos participatius als barris: 52% per a l’exercici 2017 (420.000 €)

Llegiu més a: Diari Maresme

 

L’ACA aporta el primer ajut a Cabrera de Mar pels efectes dels passats aiguats

dimarts, 29 de novembre de 2016 11:06
Foto: Aj.

Foto: Aj. Cabrera de Mar

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha confirmat a l’Ajuntament de Cabrera de Mar que aportarà un primer ajut econòmic de 50.000 euros per tal de pal·liar els efectes dels aiguats registrats els passats 12 i 13 d’octubre.

La resposta de l’ens responsable del manteniment de les lleres dels rius i rieres de Catalunya arriba després que el consistori cabrerenc – conjuntament amb el de Cabrils – exposessin recentment la seva preocupació per no tenir constància de cap actuació de l’ACA en el temps transcorregut des de l’episodi de fortes pluges. En aquest sentit, els dos municipis maresmencs van emetre un comunicat conjunt en el qual destacaven que els danys ocasionats ja estaven quantificats i que no eren assumibles per les respectives arques municipals. Ambdós municipis van demanar ser declarats com a zona catastròfica juntament amb Vilassar de Mar i Premià de Mar després dels aiguats.

Des del consistori de Cabrera de Mar consideren que aquesta és “una primera passa” però “insuficient” per fer front a la situació. El mateix Ajuntament creu necessària una actuació en dues fases: una primera d’emergència i una segona en què es planifiquin les inversions necessàries per restablir totes les rieres i torrents, que a Cabrera va provocar importants desperfectes als camins de sorra, amb especial incidència a la zona agrícola.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Mataró municipalitzarà un pàrquing cèntric per la seva rendibilitat

dimarts, 29 de novembre de 2016 10:33
Plaça de les Tereses | Foto: Maps

Plaça de les Tereses | Foto: Maps

L’Ajuntament de Mataró municipalitzarà la gestió de l’aparcament soterrat de la plaça de les Tereses, aprofitant la finalització de l’actual concessió. El pàrquing, situat en un dels centres neuràlgics de la ciutat, es va construir fa uns 40 anys, consta de tres plantes i disposa de prop de 400 places. És també el pàrquing més antic de la ciutat i un dels que tenen major ocupació.

Aquest aparcament es va construir a través d’una concessió per a la seva gestió, que finalitza aquest proper mes de desembre. Segons informa l’ACN, el consistori mataroní ha decidit no tornar a treure a concurs l’aparcament pel gran rendiment que dóna uns 600.000 euros anuals de beneficis. Es preveu que en el pròxim ple municipal s’aprovarà l’encàrrec perquè sigui l’empresa municipal PUMSA la que s’encarregui de la seva gestió.

Per altra banda, el rendiment obtingut per la municipalització del servei hauria de servir per fer millores a l’equipament, renovant accessos tant per a vianants com per als vehicles. També serviria per afrontar la reforma pendent de la superfície de la plaça de les Tereses, que actualment es l’estació central d’autobusos de Mataró. Per tant, el redisseny de l’esmentada plaça anirà lligat al futur pla de mobilitat que s’elabora des de l’àrea de Via Pública de l’Ajuntament.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Resolen l’avaria que va deixar sense llum més de 2.000 abonats

dilluns, 28 de novembre de 2016 12:49
Foto: Maps

Foto: Maps

Una avaria en un cable soterrat va deixar aquest diumenge sense subministrament elèctric 2.230 clients de Canet de Mar, Sant Pol de Mar i Argentona. Segons informa l’ACN, l’avaria va quedar resolta sobre la mitjanit.

La incidència, que va començar poc abans de les 10 de la nit, va interrompre el servei a 1.890 abonats de Canet, 220 de Sant Pol i 120 d’Argentona, segons les dades facilitades per la mateixa companyia elèctrica Endesa. Els afectats van poder anar recuperant el subministrament de manera progressiva fins a recuperar completament el servei a les dotze de la nit aproximadament.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

La ciutat de la desesperança

dilluns, 28 de novembre de 2016 10:17
.

.

Ja eren les cinc de la tarda, el cel estava tapat per una capa grisa de núvols que deixaven anar petites gotes de pluja molt molestes. Jo feia deu minuts que havia sortit de treballar i caminava cap a la parada de bus per anar a casa. Em trobava a Cannon Street quan, davant meu, vaig veure que, com cada dia, hi havia una gran massa de persones caminant de la qual jo mateixa formava part. Jo no era pas especial, res no em feia especial ni a mi ni a ningú, era igual quina vida haguéssim tingut, o quin treball o quin càrrec tinguéssim perquè, al cap i a la fi, tots fèiem el mateix, com formigues que viuen només per al formiguer: treballàvem, menjàvem i dormíem.

Que avorrit.

.

.

En aquell moment em sentia sempre petita, sense importància, prescindible com tots els altres. Qui érem? Ningú. Tan sols persones que fan moure una gran roda, i, si alguna cau, és reemplaçada per una altra. Ja podies ser rentaplats, o director d’una gran empresa, que sempre hi hauria algú que et reemplacés.

Aquella imatge em posava trista. M’adonava que res no ens feia dignes d’atenció. Què fèiem tots? Despertar-nos, anar a treballar, potser per la tarda anar a prendre quelcom o tan sols anar a casa a veure la televisió o potser llegir, i finalment dormir per esperar un altre dia exactament igual. Semblava que vivíem en una rutina eterna, com si ens haguessin programat. Crèiem que la informació que ens donaven -a la feina, a la televisió, a internet o sobre nosaltres- ens feia sortir de tant en tant de la rutina i ens donava una mica de distracció en aquesta vida tan mediocre que portàvem, però en realitat no era res mes que una peça d’aquest joc tan macabre. I era, a més, un dels elements més essencials: el que ens domesticava al mateix temps que ens feia creure que érem lliures.

.

.

Tenia la sensació de formar part de tota una enganyifa, en virtut de la qual m’havien fet creure que hi havia oportunitats de créixer. I potser era cert, però de quina manera? En realitat només es tractava de créixer econòmicament. I quina importància tenia això, si no podies fer el que havies vingut a buscar, quelcom que tingués sentit per a tu, una cosa per a la qual el teu Jo més profund hauria estat disposat a moure cel i terra? De fet, potser en algun moment ho havia intentat, però ara la veritat era més crua, més fàcil i amb una força inapel·lable: tot es reduïa a una única i patètica meta, la supervivència.

.

.

Quantes persones vingudes de totes les parts del món hi havia en aquesta ciutat suposadament cosmopolita que malgastaven la seva vida, que treballaven en feines duríssimes, que deixaven enrere tots els somnis, tota una vida que hauria pogut ser i no era… Quantes persones renunciàvem així a les nostres vides? Quantes havíem caigut a la trampa de creure que com més treball i més diners, més especials seríem? Quantes?

Ja estava arribant a Monument. Seguia formant part d’aquesta massa i no hi havia manera d’escapar-me’n. Només una pregunta em rondava aleshores pel cap: quants som els que hem vingut en aquest país i ens sentim així?

.

.

La resposta era clara, només calia mirar al meu voltant i escoltar. Milers de llengües xocaven i s’ensopegaven les unes amb les altres. Que trist em semblava tot, que vulgar la nostra existència, que gris aquest món.

Ja havia arribat a la parada de bus, i el 40 arribava també puntualment direcció Dulwich Library per recollir totes aquelles persones que, en acabar un dia dur de treball a la City, anàvem cap a casa amb les nostres pobres ànimes cansades de lluitar. Com sempre, em vaig asseure al davant, per poder xafardejar i veure-ho tot, en busca d’alguna resposta mentre em posava música; i així vaig entrar altra vegada al món: els meus quinze minuts de veure-hi clar es van acabar i vaig recuperar la meva ceguesa eterna com si mai no l’hagués perdut.

Nemo Werther

Imatges: YouTube

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Diners per la via ràpida

diumenge, 27 de novembre de 2016 02:00

La majoria de municipis del Maresme per on passa l'autopista C-32 inclouen en els pressupostos l'IBI que podran computar sencer per primer cop el 2017

Reclamen uns 2,7 milions que valoren com “un acte de justícia”

Llegiu més a: El Punt Avui - Alella

 
Bàner

El temps

Soporte OnLine

Assistencia Técnica

Centre de formació

Segueix-nos a ...
Catálogo de Ofertas
de SIL Informática

Alta en la lista de suscripción
Nombre:
email:

Baja en la lista de suscripción
email:   

Anuncis

SIL Informàtica Canet
Tot en informàtica de consum i de empresa.
Carrer Bofill i Matas, 3
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 08 96
mari@infomercat.com
Pere Arañó Planas Assessor, S.L.P.U.
Assessoria jurídica, fiscal, laboral i comptable. Administració de comunitats i serveis immobiliaris.
Ronda Sant Domènec, 18
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 27 21 - Fax: 93 794 05 98
IDMTC
Treballs de restauració de façanes i interiors d'habitatges, pintura decorativa i muntatges de produccions gràfiques per a publicitat, moda, etc.
Carrer Nou, 43
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 795 42 31 - Fax: 93 795 42 31 Tel. mobil: 607 471 371
Finques Sant Cebrià
La teva immobiliària del Maresme: Cases, pisos, xalets i locals comercials.
Av. Maresme, 11-13
08396 - Sant Cebrià de Vallalta - Barcelona
Tel: 93 763 14 73 - Fax: 93 763 06 00
J. Pedrero e hijos, s.l.
Transport i Venda d'Àrids. Moviment de Terres. Murs de Conteción i Rocalles. Containers.
Carrer Cuba, 1
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 16 05 - Fax: 93 794 16 05
Barcelona Taurina
La web taurina de Alberto Faricle
Desde mi optica
Visita nuestra web

Internet Speedtest

You are here:   Inici