Google

‘La sonrisa del cordero’ i el remordiment dels actes

dimarts, 22 de maig de 2018 13:19
 

Detenen al Bages dos veïns de Mataró per tràfic de drogues

dilluns, 21 de maig de 2018 13:25

Material intervingut | Foto: M.E.

Els Mossos d’Esquadra han detingut al Bages dos veïns de Mataró com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública.

Segons informen fonts policials, els fets van passat el passat 18 de maig durant un control policial que s’havia muntat al punt quilomètric 41 de la carretera C-16, dins el terme municipal de Castellbell i el Vilar (Bages), concretament a l’alçada del peatge. Sobre les 5 de la tarda, un vehicle va passar per la línia de barreres del peatge sense pagar fent saltar l’alarma.

Davant aquests fets, els mossos van aturar el turisme, en el qual hi havia dos ocupants i una menor. Durant l’escorcoll policial, els agents van trobar sota el seient del copilot una bossa de plàstic amb quatre peces d’haixix tancades al buit, amb un pes total d’uns 400 grams. Els mossos també els van intervenir els cinc telèfons mòbils que duien a l’interior del vehicle.

Un cop interceptada la droga, els agents van detenir els dos ocupants majors d’edat per un delicte contra la salut pública. Els detinguts, de nacionalitat marroquina i veïns de Mataró, van passar l’endemà a disposició judicial davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Manresa, el qual va decretar la seva llibertat amb càrrecs.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Palma d’Or per al cineasta japonès Hirokazu Kore-Eda

dilluns, 21 de maig de 2018 10:14

Palma d’Or a la delicadesa del cineasta japonès Hirokazu Kore-Eda

Abans de la projecció del film de clausura del 71 Festival de Cinema de Cannes, la versió tumultuosa i de fanfàrria del ‘Quixot’ de Terry Gilliam, ‘The Man who Killed Don Quixote’, tenia lloc l’esperada cerimònia de lectura i entrega del palmarès. Un repartiment de premis finalment molt equilibrat que ha intentat fer justícia a una molt bona edició competitiva del Festival de Cannes en què el japonès Hirokazu Kore-eda s’ha enlairat amb la preuada Palma d’Or per la seva enèsima immersió en l’entorn familiar a ‘Shoplifters’ a base de distinció i mestratge.

Clausura quixotesca

‘The man who killed Don Quixote’

L’encarregat de clausurar el certamen francès ha estat el cineasta britànic Terry Gilliam amb la coproducció internacional ‘The Man who Killed Don Quixote’ després que la justícia denegués les pressions del productor Paulo Branco per impedir-ne la seva exhibició. Un capítol més que calia afegir a la llarga i complicada realització d’aquest singular ‘Quixot’ de Terry Gilliam en què el propi cineasta britànic queda reflectit en el paper d’Adam Driver, un director de cinema que torna a sòl espanyol per rodar el seu segon ‘Quixot’ i resta un personatge atrapat en el seu propi i caòtic rodatge. Un film de cinema dins del cinema en què es solapen diversos nivells propiciatoris al desordre i el desgavell com passat i present, realitat i ficció, somnis i visions, el pitjor laberint de l’artista creatiu.

Però tot i la disbauxa de la trama, la seva aparença d’astracanada carnavalesca o les clatellades immisericòrdes de molta crítica, la veritat és que es tracta d’una tan estrambòtica com inesperadament fidel adaptació de les situacions i l’esperit al·lucinat del ‘Quixot’ literari. Destaca Jonathan Pryce com el Quixot enmig d’un repartiment internacional replet d’actors espanyols i catalans com Jordi Mollà, Oscar Jaenada, Rossi de Palma o Sergi López. Destacant que el vilanoví trepitja per segona vegada enguany la catifa vermella d’aquest 71 Festival de Cannes després de participar en el film itañià ‘Lazzaro felice’ d’Alice Rohrwacher

Palmarès equilibrat

El jurat de la Secció Oficial presidit per l’actriu nord-americana Cate Blanchett després de premiar el japonès Hirokazu Kore-eda amb la Palma d’Or ha repartit la resta de guardons buscant una certa proporcionalitat per reconèixer els mèrits d’una notable selecció. Constatar però l’absència d’alguns títols de gran valor en el palmarès final com, per exemple, ‘Burning’ del sud-coreà Lee Chang-dong, manca de reconeixement pal·liada d’alguna manera pel premi de la crítica internacional Fipresci. Ressenyat que alguns títols mereixien també alguna cosa més, cas de ‘Lazzaro felice’ d’Alice Rohrwacher.

Palma Nadine Labaki

El Gran Premi del Jurat ha estat per Spike Lee, director del thriller policíac de denúncia satírica del Ku Klus Kan ‘BlacKKKlansman’. El Premi del Jurat l’ha obtingut la libanesa Nadine Labaki, directora del melodramàtic film de denúncia social sobre la vulnerabilitat i desprotecció dels més petits en entorns degradats a ‘Capharnaüm’. El cineasta polonès Pawel Pawlikowski guanyava el Premi al Millor Director per l’estiloitzat i melancòlic film romànntic ‘Cold War’. El Jurat s’ha tret de la mànega una Palma d’Or Especial per retre homenatge al veterà i irreductible cineasta francès Jean Luc-Godard per la seva darrera proposta audiovisual ‘Le livre d’image’.

El Premi al Millor Guió ha estat repartir ex-aequo a Nader Saeivar per ‘3 faces’ de Jafar Panahi – qui no ja pogut assistir al certamen francès per culpa de la denegació de permís de sortida del seu país – i per Alice Rohrwacher pel seu treball a ‘Lazzaro Felice’. El Premi a la Millor Interpretació Masculina l’ha recollit Marcello Fonte pel seu immens paper de discret perruquer caní que vol revenjar-se de la traïció d’un amic a ‘Dogman’ de Matteo Garrone. Mentre que el Premi a Millor Interpretació Femenina ha estat per Samal Yeslyamova com a mare patidora que abandona el seu fill per pagar els seus deutes en el film ‘Ayka’ del kazakh Serge Dvortsevoy. A part dels llargmetratges, el Jurat de la Secció Oficial ha distingit amb la Palma d’or al millor curtmetratge a competició ‘Toutes ces créatures’ de Charles Williams, mentre que ‘On the border’ de Wei Shujun ha obtingut una Menció Especial.

Premis Un Certain Regard

En el palmarès d’Un Certain Regard s’ha atorgat el Premi principal a una de les grans favorites de la secció, la pel·lícula fantàstica ‘Gräns’ del realitzador suec d’origen iranià Ali Abbasi, adaptació d’un relat de l’autor de ‘Déjame entrar’, John Ajvide Lindqvist. El Jurat d’aquesta secció paral·lela, presidit per l’actor porto-riqueny nord-americà Benicio del Toro, ha concedit el Premi al Millor Actor al jove estudiant Victor Polster pel seu paper en el film belga de Lukas Dhont, ‘Girl’ – film que ha estat mereixedor també amb el valuós guardó Càmera d’Or concedit a la millor primera pel·lícula.

El jurat ha reconegut amb el Premi al Millor Guió el film marroquí-francès ‘Sofia’ de la realitzadora Meryem Benm’barek, mentre que el Premi al Millor director ha recaigut en el realitzador ucraïnès Sergei Loznitsa per la pel·lícula inaugural de la secció, ‘Donbass’. D’altra banda, el Premi Especial del Jurat ha anat a parar en el film indigenista brasiler ‘Chuva é Cantoria na aldeia dos mortos’ de la parella artística formada per João Salaviza i Renée Nader Messora.

Article: Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

En Marxa Pineda escull Enric Creus com a alcaldable

divendres, 18 de maig de 2018 13:24

Fotos: En Marxa Pineda

L’Assemblea d’associats del nou partit polític En Marxa – Plataforma Democràtica per Pineda ha escollit aquest dijous, al vespre, Enric Creus com al seu alcaldable per a les eleccions municipals del 2019. Abans de ser escollit, Creus ha exposat a l’assemblea els seus arguments i línies bàsiques d’acció política de la nova formació.

Durant el seu discurs, el candidat ha proposat “una governança justa” per a tothom “pensin com pensin i vinguin d’on vinguin”, amb “transparència” i “excel·lència”. També ha manifestat la seva voluntat ferma de ser l’alcalde de tota la població del terme municipal de Pineda, dels que viuen al Rierany dels Frares fins al carrer Illes Canàries, i des del Passeig Marítim fins al casal de Can Carreras.

Enric Creus

Per altra banda, el proper dissabte 19 de maig, a partir de les 12 del migdia, la plataforma farà un acte inaugural de la seva seu – situada al carrer Montpalau de Pineda, i punt de votació del passat 1 d’octubre – que obrirà les seves portes a partir del proper dilluns. Aquest acte consistirà en un col·loqui obert sobre ‘República i Llibertat d’Expressió’ a càrrec de la periodista Bea Talegón, amb la participació de la també periodista Teresa Márquez, i que acabarà amb un torn de preguntes per part del públic assistent.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Les amistats perilloses s’imposen a Cannes

divendres, 18 de maig de 2018 12:46

‘Burning’

En un any de forta presencia asiàtica a concurs per optar a la Palma d’Or, ha arribat el torn de Lee Chang-Dong, realitzador sud-coreà que reincideix de nou a Cannes després de les premiades ‘Poesía’ (2010) -millor guió – i ‘Secret Sunshine’ (2006) –millor interpretació femenina -. El cineasta sud-coreà ha dirigit ara un extraordinari thriller de tons melodramàtics, ‘Burning’, a partir d’un relat de l’escriptor japonès Haruki Murakami.

I després d’Alice Rohrwacher amb la meravellosa ‘Lazzaro felice’, la cinematografia italiana aporta la seva segona proposta a la Secció Oficial, de la mà de Matteo Garrone, el cineasta de la multipremiada ‘Gomorra’ (2008), Gran Premi del Jurat de Cannes. Garrone irromp ara amb força amb la que és la seva quarta participació en el certamen francès, ‘Dogman’, un tempestuós thriller romà inspirat en fets reals de la crònica negre local.

‘Burning’ de Lee Chang-Dong. Sotsobra juvenil

Cannes 2018

A ‘Burning’ un cop d’atzar uneix Jongsu (Yoo Ah-in), un noi que vol ser escriptor, i una noia que fa d’hostessa en un centre comercial, Haemi (Hun Jong-seo). Es tracta d’un retrobament juvenil ja que ambdós no es veien des del temps d’escola, mentre ara sobreviuen com poden amb treballs precaris. Haemi atreu a Jongsu a la seva vida perquè li cuidi el pis i el gat mentre se’n va de vacances uns dies, però Jongsu acabarà perdudament enamorat d’ella, subjugat al seu encant i personalitat, víctima d’una passió descontrolada.

Aquesta amistat de parella derivarà en un singular triangle quan ella torna del seu viatge africà amb un altre noi sud-coreà que ha conegut allà, Ben (Yeun Steven), un noi ric i cínic, l’oposat a Jongsu, callat i reservat. En una de les escapades conjuntes, Ben revela una estranya confidència, una obsessió amagada que practica des de fa temps, cremar hivernacles abandonats. Aquesta confessió desferma la inquietud i la torbació en Jongsu, alimentat també pels records de Hamei d’infantesa sobre ell, fets que ell no recorda.

Tot plegat, com la desaparició sobtada d’ella, un adéu sense comiat, que el noi no pot capir enamorat com està, subsumeix a Jongsu en un estat d’incredulitat i incertesa absolut, un personatge en plena sotsobra. Viu perdut en un laberint vital, es veu atrapat en aquest triangle d’amistats perilloses, i s’entrega a les seves cabòries, com els records o les imatges poderoses i atractives que li han transmès. El film es contagia així de misteri i enigmes irresolubles. I en aquest territori relliscós i inestable, Joengsu esdevé un ésser a la deriva, desnortat, fàcilment presa d’especulacions, esclafat alhora per les conseqüències de l’absència materna i la figura d’un pare violent i explosiu condemnat a presó.

Destaca un personatge femení captivador, ple d’arestes, esmunyedís, d’altra banda habitual en els relats de Murakami, com patentava a ‘Tòquio Blues’, portada al cinema per Tran Anh Hung l’any 2010. Igual que pefrviu l’alè tràgic de l’obra de Murakami, el qual s’escampa també a ‘Burnin’. Un film de desenvolupament magistral, un melodrama incandescent i turbulent que tendeix vers un desenllaç antològic.

‘Dogman’ de Matteo Garrone. Innocència perduda

‘Dogman’

Després de competir a Cannes amb un relat fantàstic gens agraït la darrera vegada, ‘El cuento de los cuentos’ (2015), Matteo Garrone torna amb ‘Dogman’ a prendre la temperatura a universos populars i costumistes com feia a ‘Gamorra’, però ara es desplaça als suburbis destartalats i degradats romans. Centrat en un perruquer caní, Marcelo (Marcello Fonte), home separat i amb una filla a qui adora, home discret respectat i integrat en la vida del barri. Marcelo manté també una estreta i complicada amistat amb un cocaïnòman, Simoncino (Edoardo Pesce), un personatge agressiu i problemàtic, carregat de deutes pel consum de drogues, enemistat de tothom. Aquesta amistat s’entén perquè ambdós participen de petits furts per treure’s un sobresou i, també, Marcelo fa de camell també de Simo.

Però aquesta relació arriba a un punt de desencontre absolut quan Simo s’aprofita per enèsima vegada de Marcelo, forçat a col·laborar en un atracament, fet pel qual Marcelo passarà un any a la presó per no delatar a Simo. Quan Marcelo surt de la presó i reclami la seva part del robatori a Samo, no està disposat a deixar-se trepitjat més, mogut a la venjança. Una amistat traïda, la innocència perduda. Genuí relat de la crònica negra, inspirat en el cas conegut com ‘El cuidador de gossos de Magliana’ l’any 1988, Garrone demostra un control absolut de la realització, amb una solvència excel·lent en la mirada més naturalista, transmetent la duresa i la rusticitat d’aquest entorn. Igualment, un paper immens de Marcello Fonte, personatge silenciós, discret, espantadís, vulnerable, que finalment perd els papers fart de tanta humiliació. Un tipus seriós i tranquil empès a una transformació radical.

Article: Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Ser i Estar

divendres, 18 de maig de 2018 09:00

Nietzsche

Molts filòsofs s’han capficat en el tema de l’Ésser. Som éssers vius amb unes característiques específiques. Existim; una realitat prou fascinant com per reflexionar-la. Si a més acceptem que som éssers temporals, podem extreure moltes conclusions, encara que caiguem de peus en la poesia. Però a mi m’agradaria posar èmfasi en l’Estar. Anem a veure: naixem en un planeta on hem d’estar fins a la mort o més enllà de la mort com creia Nietzsche amb la seva teoria de l’etern retorn o com creuen els defensors de la reencarnació. Hem d’estar, per tant hem d’adaptar-nos a l’entorn però sense renunciar a que l’entorn s’adapti a nosaltres.

.

Per això, al llarg de generacions, pensadors ben diversos, tot i sentir-se fascinats per l’existència, han sigut conscients de la necessitat de determinar aquells fenòmens reals que ajuden a gaudir de l’estar. I s’han arribat a determinar fenòmens reals essencials però no hi ha encara un discurs clar. La manca d’un discurs clar sotmet a les persones a una incertesa on es generen actituds destructives. Aleshores hem d’ajudar-nos d’altres disciplines científiques per aturar el desastre. I no podem aturar la reflexió per aquesta dinàmica destructiva. Tanmateix hem d’estar. I si no ho acceptes tens un problema perquè no hi ha una alternativa. Fixeu-vos si és important acceptar l’Estar que si no l’acceptes mínimament pots deixar d’Ésser.

No ens aturarem. Seguirem pensant. Encara que apareguin llibres amb títols tan malaguanyats com “Pensar o Viure”. Una afirmació que demonitza el pensar, ignorant que forma part indivisible de la nostra natura. Escampar la por a pensar ha esdevingut un hàbit popular al llarg dels temps. La capacitat de millorar el nostre entorn i la nostra pròpia natura és una força que ens mou a pensar. Renunciar a aquest recurs posa en perill, en un món canviant, la nostra supervivència i la nostra qualitat de vida. Hi ha molta gent que s’abraça a dogmes i mantres per no anar més enllà. I malgrat la permanència de molts elements de l’entorn, tot s’està transformant tal com deia Heràclit. Per tant, no podem fer el paper de roques, d’arbres o d’animals amb menys intel·ligència que nosaltres. Si s’ha d’estar, estem…i així és.

Article: Albert Cebrián

Imatges: YouTube

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Un mini-reactor nuclear per poder colonitzar mons

dijous, 17 de maig de 2018 18:25

.

Es tracta d’un experiment, portat a terme per la NASA, i que l’han nomenat KRUSTY (Kilopower Reactor Using Stirling Technology). Aquest petit reactor nuclear, presentat durant una conferència en el Glenn Research Center pretén dotar d’energia a les futures colònies de persones a altres planetes; especialment a missions de llarga durada a la Lluna o a Mart.

L’experiment es va dur a terme en el lloc de seguretat nacional de Nevada de la NNSA (National Nuclear Security Administration).

En termes tècnics es tracta d’un sistema de de fissió nuclear petit i lleuger amb una capacitat de proporcionar fins 10 quilowatts d’energia elèctrica; energia suficient per a que puguin funcionar diferents diverses llars (amb un consum mitjà) durant uns 10 anys. Segons especifiquen, amb quatre unitats Kilopower es podria obtenir una energia suficient per establir un lloc avançat.
Segons explica Jim Reuter, administrador associat interí de la NASA per a la Direcció de Missió de Tecnologia Espacial (STMD) a Washington, en relació a Krusty:

L’energia segura, eficient i abundant serà la clau per a la futura exploració robòtica i humana. Espero que el projecte Kilopower sigui una part essencial de les arquitectures d’energia a la Lluna i a Mart a mesura que evolucionen.

Per al seu funcionament, utilitza un nucli de reactor d’Urani 235 sòlid i fos. Les canonades de calor passives de sodi transfereixen el calor del reactor als motors Stirling d’alta eficiència. Aquest motor converteix el calor en electricitat.

S’haurà de veure quina és l’evolució d’aquest projecte tant en matèria d’eficiència energètica com de seguretat i reciclatge dels residus, en aquest cas, de l’Urani 235.

Article: Vicenç Llobet

Llegiu més a: Diari Maresme

 

La nova plataforma En Marxa Pineda escull alcaldable

dijous, 17 de maig de 2018 17:48

Imatge: En Marxa Pineda

La nova Plataforma política En Marxa de Pineda de Mar celebrarà aquest dijous, al vespre, una assemblea per escollir el cap de llista que proposarà aquest nou partit polític a les eleccions municipals del proper any.

Segons expliquen a través d’un comunicat, “En Marxa neix de la necessitat de fer una sacsejada democràtica a Pineda de Mar i fer política municipal“. En aquest sentit, la plataforma manifesta que s’han constituït recentment com un partit polític “transversal i compromès amb la realitat que envolta el poble”, i afegeixen que neixen “amb una clara vocació participativa i oberta a tothom”. L’elecció del seu alcaldable és, segons manifesten, “un pas més cap a l’assoliment del canvi democràtic, de proximitat i real” que s’han proposat dur a terme.

Per altra banda, el proper dissabte 19 de maig, a partir de les 12 del migdia, la plataforma farà un acte inaugural de la seva seu – situada al carrer Montpalau de Pineda – i que obrirà les seves portes a partir del proper dilluns. Aquest acte consistirà en un col·loqui obert sobre ‘República i Llibertat d’Expressió’ a càrrec de la periodista Bea Talegón, amb la participació de la també periodista Teresa Márquez, i que acabarà amb un torn de preguntes per part del públic assistent.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Una màquina que imprimeix pell artificial al damunt de les ferides

dijous, 17 de maig de 2018 13:46

.

No es tracta d’una tecnologia nova, la de crear pell artificial, però sí que ho és la d’aconseguir aplicar-la directament sobre el cos del pacient.

Com si es tractés d’un dispensador de cinta adhesiva, aquesta màquina crea pell artificial a partir d’un cartutx de gel. Aquest cartutx crea el gel a partir d’un compost de cèl·lules de pell, col·lagen i fibrina per ajudar a curar les ferides.

La problemàtica amb la pell sorgeix quan algú es fa una ferida, suficientment profunda, i aquesta ferida no es pot recuperar adequadament. És llavors quan els metges apliquen empelts de pell perquè la ferida es curi millor i, al mateix temps, protegeixi al pacient contra les infeccions.

.

Normalment s’apliquen autoempelts, on la pell prové del propi pacient; o al·loempelts, on la pell prové d’una altra persona. L’alternativa a tot això és la pell artificial creada a partir de diferents tipus de teixits i que el cos de la persona no rebutja.

És aquí on sorgeix una problemàtica afegida i és la de l’aplicació al pacient d’aquesta pell artificial. Fins ara la generació de pell artificial es realitza mitjançant unes màquines que la imprimeixen però que, degut a la seva aparatositat no poden funcionar dins un quiròfan.

Així doncs ha resultat que un equip d’investigadors de la Universitat de Toronto han dissenyat un petit aparell que resolgui aquest problema. Tot això és possible ja que aquesta màquina ja no crea malles sinó un gel amb cèl·lules vives.

Aquest màquina està proveïda d’uns cartutxos de gel bioartificial que pot ser personalitzat segons les necessitats del pacient. Mitjançant un sistema de rodets situats en la zona de contacte, la màquina aplica sobre la superfície làmines de teixit cutani.

Ara per ara el projecte es troba en fase de proves i s’utilitza en animals. La major problemàtica actual és el cultiu de cèl·lules ja que es tracta d’un procés lent. Segons diuen els investigadors, amb el pas del temps, esperen aconseguir utilitzar cèl·lules mare perquè el gel aplicat no tingui cap mena de rebuig per part del pacient.

Article: Vicenç Llobet

Llegiu més a: Diari Maresme

 

La defensa aferrissada del lloc de treball i cabòries juvenils es troben a Cannes

dijous, 17 de maig de 2018 12:47

L’aferrissada defensa del lloc de treball i les cabòries de l’avorriment juvenil es troben a Cannes

‘En guerre’

Després de participar en Secció Oficial amb ‘La ley del mercado’ (2015), Stéphane Brizé retorna a la competició amb un nou i tempestuós film de caire social sobre una lluita sindical, ‘En guerre’, protagonitzada de nou pel mateix actor d’aquella, Vicent Lindon, paper que li valdre el Premi a la Millor Interpretació Masculina a Cannes. D’altra banda, el nord-americà David Robert Mitchel, el director d’un suggeridor film de terror adolescent de format de cinema independent, ‘It follows’ (2014), competeix per primer cop en la Secció Oficial amb un torbador i laberíntic thriller ambientat a Hollywodd, ‘Under the Silver Lake’.

‘Han Solo’

Si a Cannes l’any 2002 va ser ‘Star Wars II: L’atac dels Clons’ i el 2005 ‘Star Wars: La revenja des Sith’, enguany ha estat el torn de la preestrena de ‘Han Solo’, dirigida per Ron Howard i amb guió de Lawrence i Jonathan Kasdan. Es tracta del segon spin-off de la saga galàctica en què ara es recupera la joventut de Han Solo (Alden Ehrenreich), una mena de fugitiu o mercenari que somnia pilotar aeronaus especials, fins que aconsegueix esdevenir el pilot del ‘Falcó Mil·lenari’. També es toca l’inevitable amistat amb Chewbacca o la relació feta de separacions, ensurts i sorpreses amb Qi’Ra (Emilia Clarke).La resta del repartiment en conformen Woody Harrelson, Emilia Clarke, Donald Glover, Thandie Newton, Joonas Suotamo o Paul Bettany. Una cinta digestiva d’entreteniment i acció acumulativa, farcida d’efectes digitals, poblada per un extensa galeria de monstres i robots, i que sobreviu de renda a càrrec de la sèrie galàctica.

‘En guerre’ d’Sthéphane Brizé. Combat sindical

Inspirat en fets reals, aquesta pel·lícula recrea des de la ficció, però amb una clara empremta del llenguatge del documental, el conflicte laboral en la indústria francesa Perrin a la localitat d’Agen. Els treballadors se senten traïts, després d’haver pactat amb l’empresa una sèrie de sacrificis salarials, i enceten una vaga que durarà mesos en contra de l’anunci del tancament de la fàbrica, ordre donada per l’empresa mare alemanya. Tot i obtenir beneficis, la fàbrica argumenta que es veu forçada a tancar-la tot adduint que no és competitiva ni prou productiva.

Las pel·lícula és directa i contundent, desprenent veracitat i immediatesa, reproduint amb inusitat furor i urgència l’ambient convuls i agitat de les assemblees, les reunions amb la direcció i la intermediació de representants del govern, els moments de vaga, o les divergències entre les diverses faccions sindicals. La pel·lícula de Brizé no s’entreté en accions paral·leles que distreguin del nus central de la vaga, ni s’estén en la vida privada dels protagonistes principals. El film avança a un ritme vertiginós, amb un caràcter immersiu, sense dilacions ni pauses.

És la història d’un combat d’una rara intensitat, com oportunament indica el seu títol, que recorda que ens trobem en estat de guerra, ficats en la batalla diària per defensar el lloc de treball i impedir la clausura de la fàbrica. Com molt bé indica la premissa de la lluita perseverant de Bertold Brecht que s’apunta al principi del film, la màxima de que “Aquell que combat pot perdre, però aquell que no combat ja ha perdut”. I en el film de Brizé, una història plena de ràbia, de còlera, sobresurt especialment l’actor Vincent Lindon, que fa el paper de Laurent Amadeo, un dels líder sindicals. Treball de pura energia, defensor incombustible i insubornable dels drets dels treballadors, un personatge de coratge i carisma. Senzillament una interpretació majúscula de Lindon, digne de premi, com la mateixa pel·lícula.

‘Under the Silver Lake’ de David Robert Mitchel. Dins del laberint juvenil

‘Under the silver lake’

‘Under the Silver Lake’, escrita i dirigida pel jove del cinema independent nord-americà David Robert Mitchel, està focalitzada sobre el jove Sam (Andrew Garfield), atret per una noia que coneix un vespre a la piscina comunitària, Sarah (Riley Keough), noia que després desapareix de sobte, sense deixar rastre. El noi sembla un doble del protagonista de ‘La ventana indiscreta’ de Hitchcock, un home avorrit, apàtic i tafaner, que es dedica a observar el veïnat amb els seus prismàtics. De fet, la trama es desenvolupa en format de thriller, la recerca d’aquesta noia, cerca portada al gran galimaties de Los Angeles i el mateix laberint mental del protagonista. La recerca de pistes du a Sam a endinsar-se en l’univers urbà de Los Angeles i en el submón del cinema, mogut per la notícia del segrest d’un magnat de la ciutat o l’aparició d’enigmàtics cartells anònims que avisen d’un perillós assassí de gossos en el barri.

Sam creu seguir símbol i signes amagats, té visions dantesques com animals morts, visita tombes i cementiris o locals amb reclams mortuoris, es deixa arrossegar per aparicions femenines com una noia d’un anunci publicitari, fa cas d’un taciturn i obsessiu dibuixant de còmics, assisteix a concerts de grups de rock o es presenta en saraus diversos. Pel que fa a la presència del món del cinema, pesa en gran mesura l’actriu Janet Gaynor a través d’al·lusions, fragments de films seus o la seva mateixa tomba. Un film que es mou entre el deliri, el somni o la fantasia. Un film inextricable sobre els malsons que pot generar Hollywood, proper a David Cronenberg o David Lynch, però sense el costat tèrbol i torbador d’aquests. Aleshores predomina una atmosfera surrealista, de comèdia de situacions absurdes, feta de personatges estrambòtics i excèntrics, personatges impossibles.

Així que ens trobem davant d’un thriller sense suspens, més aviat, doncs, una comèdia neonegre a partir d’un personatge ple de cabòries. Un jove immadur, sense feina, atrapat en un laberint kafkià que respon més aviat al món del seu subconscient, forjat a partir de fòbies i fixacions diverses provinents de la cultura popular. Una atractiva immersió en un trencaclosques indesxifrable, submergir-se també en el llac que dóna títol al film, Silver Lake, sempre a la recerca de preguntes sense respostes. La resposta a tot plegat estaria així en el cant indesxifrable de la cotorra de la veïna en el mateix inici del film.

Article: Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Pàgina 1 de 2

<< Inici < Anterior 1 2 Següent > Final >>
Bàner

El temps

Soporte OnLine

Assistencia Técnica

Centre de formació

Segueix-nos a ...
Catálogo de Ofertas
de SIL Informática

Alta en la lista de suscripción
Nombre:
email:

Baja en la lista de suscripción
email:   

Anuncis

SIL Informàtica Canet
Tot en informàtica de consum i de empresa.
Carrer Bofill i Matas, 3
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 08 96
mari@infomercat.com
Pere Arañó Planas Assessor, S.L.P.U.
Assessoria jurídica, fiscal, laboral i comptable. Administració de comunitats i serveis immobiliaris.
Ronda Sant Domènec, 18
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 27 21 - Fax: 93 794 05 98
IDMTC
Treballs de restauració de façanes i interiors d'habitatges, pintura decorativa i muntatges de produccions gràfiques per a publicitat, moda, etc.
Carrer Nou, 43
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 795 42 31 - Fax: 93 795 42 31 Tel. mobil: 607 471 371
Finques Sant Cebrià
La teva immobiliària del Maresme: Cases, pisos, xalets i locals comercials.
Av. Maresme, 11-13
08396 - Sant Cebrià de Vallalta - Barcelona
Tel: 93 763 14 73 - Fax: 93 763 06 00
J. Pedrero e hijos, s.l.
Transport i Venda d'Àrids. Moviment de Terres. Murs de Conteción i Rocalles. Containers.
Carrer Cuba, 1
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 16 05 - Fax: 93 794 16 05
Barcelona Taurina
La web taurina de Alberto Faricle
Desde mi optica
Visita nuestra web

Internet Speedtest

You are here:   Inici