Google

El doble d'autobusos en hores punta per cobrir el trajecte fins a Barcelona

divendres, 24 de gener de 2020 12:43
La Generalitat ha anunciat que des d'aquest divendres dia 24 s'han reforçat tots els serveis de bus des de Mataró a Barcelona, tant els que circulen per l'N-II (el C-10) com els que passen per l'autopista C-32 (Expres.cat E.11.1 i E.11.2). El reforç consisteix en doblar el servei en hores punta, per cobrir part del l'oferta que ha quedat afectada amb el tall de la infraestructura viària en aquesta zona a causa del temporal. Així mateix, es reforçaran també les línies C-3/4 que connecten Vilassar de Dalt, Premià de Mar i Barcelona per l'autopista, i la C-8 que enllaça Teià, El Masnou, Alella i Barcelona. D'altra banda, s'ha habilitat un nou servei de Bus Exprés que connectarà les poblacions que han quedat sense servei de tren amb Barcelona, és a dir, Pineda de Mar, Calella i Sant Pol de Mar. S'oferiran 22 expedicions diàries, 11 d'anada i 11 de tornada, entre aquestes poblacions i Barcelona, amb sortides des de Pineda de Mar des de les 5.58 h i fins a les 20.28 h, i des de Barcelona, amb sortides des de les 7.15 fins a les 21.45 h. El nou servei estarà operat per l'empresa Sagalés.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

"Rússia sempre pot sorprendre, hem d'estar alerta"

divendres, 24 de gener de 2020 11:12
Anni Espar és el fitxatge estrella del CN Mataró aquest any, una peça clau que està donant els seus fruits: l'equip és líder de lliga i favorit a guanyar-la per primer cop a la seva història. La jugadora, després que Espanya es classifiqués per la final de l'Europeu, va valorar el partit amb Hongria: "Ha estat molt complicat i treballat, amb 7-11 ens ha costat tancar el partit però estem contentes per la victòria; no hem pogut rematar el partit però sí patir i aguantar". En declaracions recollides per la Real Federación Española de Natación la jugadora també considera que Rússia no serà un rival gens fàcil: "és un equip que encara que perdi de molts gols, sempre et pot sorprendre. Caldrà vigilar els nostres atacs perquè surten molt bé a la contra i també tenen una bona defensa". Demà dissabte, la final a les 19h entre Espanya i Rússia.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

Exposició amb motiu del 50è Cros Ciutat de Mataró a l'Ateneu de la Fundació Iluro

divendres, 24 de gener de 2020 11:00
L'Ateneu de la Fundació Iluro acull, fins al 23 de febrer, una exposició amb motiu del 50è Cros Ciutat de Mataró. Del 23 de gener al 23 de febrer a l'Ateneu de la Fundació Iluro (la Riera, 92) Una mostra fotogràfica que explica com l'any 1970 un grup de socis de l'aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos va decidir organitzar un cros a Mataró, en una època en què n'hi havia molt pocs a Catalunya. De fet, el Cros Ciutat de Mataró és en l'actualitat el tercer més antic de Catalunya. Un Cros en el que hi han participat gairebé tots els atletes catalans més importants, a més d'algunes figures de fora de Catalunya, incloent-hi un bon reguitzell d'atletes africans molt destacats. El 9 de febrer d'enguany se celebrarà aquest 50è Cros.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

61è aniversari de la Revolució Cubana

divendres, 24 de gener de 2020 10:43
Dimarts passat dia 1 de gener es van complir els primers 61 anys del triomf de la Revolució a Cuba. Després de 25 mesos de cruents combats, a les muntanyes primer i en els plans després, l'Exèrcit Rebel, dirigit magistralment pel Comandant en Cap, Fidel Castro, va aconseguir la victòria definitiva després de la Batalla de Santa Clara. Un jove capità de tan sols 25 anys, Ramón Pardo Guerra, al front d'un escamot de menys de 30 guerrillers, van ser capaços de derrotar un important contingent de soldats de la tirania batistiana, que pretenien accedir a la ciutat per reforçar la guarnició que es trobava totalment envoltada per la columna número 4, al comandament de la qual hi havia el llegendari Ernesto Che Guevara. La Batalla del Tren Blindat va tenir lloc entre els dies 28 i 30 de desembre de 1958, després de la qual el règim sanguinari de Fulgencio Batista es va ensorrar estrepitosament. El tirà, acompanyat dels seus més propers col·laboradors, van fugir com rates i es van refugiar a Santo Domingo, on el dictador Rafael Leónidas Trujillo els va oferir tot tipus d'ajut. Fidel Castro va entrar triomfalment a L'Havana el 8 de gener i el poble sencer es va llançar al carrer a celebrar la victòria que va posar fi a gairebé set anys de dictadura. El primer president, José Lleó Urrutia, i el cap de govern, José Miró Cardona, van prendre possessió dels seus càrrecs immediatament, però tots dos, que pertanyien a les classes benestants de país, posaven tota mena de traves en l'aplicació de les mesures i promeses que des de la Sierra Mestra havia fet el Moviment 26 de Juliol i el seu braç armat, l'Exèrcit Rebel. Tenint en compte les característiques de Cuba en aquella època, el principal anhel del poble era la terra, i la Llei de Reforma Agrària va entrar immediatament en vigor. Milers i milers d'hectàrees van ser expropiades a terratinents i lliurades als guajiros (pagesos), que immediatament van començar a treballar, bé familiarment o en cooperatives. Una de les primeres finques lliurades als guajiros va ser la dels pares de Fidel, situada en Birán, i que comprenia ni més ni menys que 12.896 hectàrees. Una altra de les promeses més importants de la Revolució era acabar amb l'analfabetisme, que a Cuba afectava més del 80% de la població. En poc més d'un any es va aconseguir eradicar, sobre la base de milers i milers de voluntaris que amb tot l'entusiasme del món es van llançar a tan noble tasca. Després del triomf de la Revolució, més de la meitat dels metges va abandonar el país, però avui, 61 anys després, Cuba posseeix més de 80.000 metges, i segons l'últim informe de l'Organització Mundial de la Salut és el país que més metges té per habitant, a més de ser el tercer pel que fa a esperança de vida. Des del triomf revolucionari, Cuba ha patit tot tipus d'agressions, no només per part del seu veí de nord, els Estats Units, sinó per part de tots els capitalistes del món, que no poden consentir que un petit país els planti cara i els derroti. Cuba ha demostrat al món que el capitalisme i l'imperialisme no són invencibles. Per això Cuba és tan important per a tots els treballadors i per a totes les forces progressistes de la humanitat. El nostre suport ha de ser permanent, no podem baixar la guàrdia. Els que des d'aquí fan tantes crítiques a Cuba ho fan per dos motius fonamentals: uns per ignorància i altres perquè són intrínsecament perversos.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

Bach, Tarragó, Espar i González lluitaran per l'or a l'Europeu amb Espanya

divendres, 24 de gener de 2020 10:28
Mataró torna a 'jugar' una final d'un Europeu. Les jugadores del CN Mataró Marta Bach, Anni Espar i Irene González i la mataronina del Mediterrani, Roser Tarragó, van classificar-se amb Espanya per la final de la cita que es disputa a Hongria. Precisament el combinat espanyol va tombar a les amfitriones per un ajustadíssim 10-11 que assegura la medalla de plata i permetrà competir per l'or. Les mataronines van tenir un paper destacat en el partit: Bach va marcar un gol en l'únic tir que va fer; Espar en va fer tres i Tarragó també tres. Irene González no va veure porteria. El tram final va ser el més intens possible. Amb 7-7 al marcador, les espanyoles van obrir forat amb dos gols. Acte seguit va arribar l'expulsió de Marta Bach, però l'equip va mantenir el tipus i un gol de Roser Tarragó posava el 7-10 al lluminós. Després arribaria la diana de Maica Garcia i l'embat de les locals, que van fer tres gols seguits però ja no van estar a temps d'empatar.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

Un roc anomenat Lampedusa

divendres, 24 de gener de 2020 10:23
Quan una es posa a escriure, cal que tingui en compte les prioritats del possible lector. S'han d'evitar les paraules inapropiades, els noms desafortunats, termes com ara migrants, refugiats, desplaçats, naufragis, ofegats, segrests, esclavatge, crim, tràfic, Dublin I, Dublin II, Dublin III, externalització de fronteres, acord Serraj-Gentiloni... deixeu-me agafar aire. Cal també que el discurs s'ajusti també a les matemàtiques a l'ús: Sanchez+Aquarius+Open Arms+Richard Guere= bons, Salvini+Le Pen+primer-els-de-casa=dolents. L'actualitat local va de sentències de judicis sumaríssims, de càlculs electorals amb resultat de zero, així doncs, m'exposo a ser valorada com a inoportuna o frívola. Però ho he vist amb els meus propis ulls. He escoltat de primera mà. Vinc de Lampedusa. I necessito parlar-ne. Parlar-ne no, treure, vomitar, sacsejar.. Lampedusa, un roc de 6 x 3,4 Km (20 Km2), més a prop de Tunísia que d'Itàlia. Poca terra per un mar i un cel i un vent tan immensos. El primer esglaó per arribar a la terra promesa, o el primer escull on abraçar-se per no morir ofegat. Lampedusa és alhora la síntesi del fenomen de la immigració. Un croquis, un esquema en miniatura. Lampedusa és, en essència, una illa de pescadors. De sards, de tonyines, de calamars, i de persones. Sempre ha estat així, t'expliquen homes panxuts de pell cremada pel sol, mentre barregen la descàrrega de peixos al moll amb propostes de matrimoni. Ha estat sempre una illa acollidora, és tradició. Qui més qui menys ha tingut a casa la Karima un temps, o en Mohamed, o l'Amr. L'acollida s'ha fet sempre de forma natural, i sense altaveus. A l'estiu, però, en els darrers anys Lampedusa es disfressa d'illa turística. Després, amb la fresca, tornen a ser els de sempre, sis mil habitants. El port ha estat sempre molt concorregut, des dels temps del fenicis, els primers pobladors. Sarraïns, corsaris i creuats, amb la mitja lluna o amb la creu com a bandera, ancoraven allà per carregar provisions i carbó. Després nobles sicilians i pagesos, amb casa, terra i subvenció assegurada, reis borbons, i anglesos de Malta. Els nord-africans s'hi han aturat sempre de camí cap a Europa, però la «primavera» àrab va precipitar un al·luvió de sortides. Més tard, els conflictes bèl·lics i climàtics han portat cap a l'illa sirians, afganesos, subsaharians i africans de l'est. El negoci de les guerres segueix, i les sequeres cremen les plantes dels peus i la llengua. Quedar-se immòbil davant la violació, la decapitació del marit o l'assassinat de familiars, la devastació dels camps i les cases, i la contaminació dels rius, és un suïcidi. La manca de present i de futur empeny la gent allà on sigui i com sigui. Malgrat els filats amb ganivetes o el mar famolenc. Malgrat la depravació de Líbia i la depravació dels programes per aturar-la. «No sé què és més beneficiós -declaren els traficants-, si ser pagat per aturar les barques o cobrar per llençar-les al mar». I molts fan ambdues coses. I Europa no respon. La gent del països del sud va acumulant centres d'acollida i administratius per la seva gestió. La combinació de sigles és infinita, Hot-spot, CARA, CDA, CIE, SPRAR. El Centre d'acollida de Lampedusa, preparat per a vuitanta persones, pot arribar a encabir-ne més de dues-centes. La derivació és lenta, si els centres de Sicília estan col·lapsats. Mentrestant, alguns polítics tracten de complaure els seus votants i floreixen lleis criminals, com l'obligat retorn de les persones a l'infern d'on sortien (2017). Sortosament a Líbia ja no es poden retornar. Però després de Salvini les expulsions han esdevingut la norma. I Europa segueix sense respondre. Al cap dels anys, no pot sorprendre ningú el triomf de la dreta xenòfoba a Andalusia, la comunitat d'Espanya que més ha acollit, i al sud d'Itàlia. Sabem del 30% dels vots per Vox a El Ejido, i el triomf de la Liga Norte (amb una important abstenció) a Riace, Calabria, on Domenico Lucano tractava de repoblar aquell llogaret desertitzat amb migrants, i a Lampedusa, província d'Agrigento, Sicília, on Giusi Nicolini, alcadessa fins al 2017, havia rebut el premi de la Pau de la Unesco per la seva gestió en l'acollida. Hi ha veus, però, que espernen per la seva dolcesa. El Dr. Pietro Bartolo, metge de l'illa durant 25 anys i ara al parlament europeu, era el responsable de l'atenció als residents, als nàufrags rescatats, i als milers de morts que eren escopits contra la sorra o les roques per les onades: «No són un número, ni el deu ni el tres-cents -repeteix als periodistes-, són la Fàtima, en Mohamed, l'Ahmed, la Karima. Són ells i la seva història. Europa es un centre geriàtric, es mor de vella, els necessita. Si no vinguessin ells, els hauríem d'anar a buscar, ». Erri de Luca afirma en un dels seus poemes (Solo Ida): «Arribaran de qualsevol distància, a milions de passes / aquells que van a peu no poden ser aturats». I ens cal devorar L'ísola del non arribo, del periodista Marco Aime. Real. Imprescindible. Europa no respon. També vol acontentar els seus votants. Però a Lampedusa, com diu Nicolini, i com asseguren els joves del Foro d'accoglienza i del Colletivo Askavusa, bullint d'impotència, no n'hi ha prou amb identificar i derivar, no n'hi ha prou amb dotacions d'emergència, calen canvis estructurals. Perquè la immigració hi ha estat sempre present, i seguirà amb tota seguretat. A l'illa, a Europa, a USA, a tants països d'Àfrica i d'Àsia, al món del segle XXI. Llum permanent al moll per veure amb claredat l'estat dels que arriben, disposar de forma immediata d'aigua i d'aliments (que aporten ara el Foro d'Accoglienza), de mantes i roba d'abric (que aporten el Foro d'accoglienza), d'humanitat, d'abraçades, de somriures, de senyals de benvinguda, fora del vestit blanc d'astronauta dels militars de la marina (aportat, un cop més, pels membres del Foro d'accoglienza), humanització en l'examen i en la identificació inicials d'aquesta gent tan esgotada, i millores qualitatives en l'habitatge, alimentació, i disponibilitat de telèfon i wifi en el centre. I sens dubte, millora radical en la dotació de material, personal i possibilitats d'atenció mèdica a l'illa. «El treball ens sobrepassa sovint -deia el doctor Ciuscio, cirurgià de guàrdia al Poliambulatório-, un desembarcament pot representar tres nits en vetlla per atendre gent desnodrida, deshidratada, hipotèrmica, amb severes cremades pel gasoil, persones afectades físicament i psíquica per les tortures o per les pèrdues recents. Dones embarassades (no hi ha ginecòleg, no hi ha paritori ni quiròfan, cal un trasllat en avió a Sicília), nens en estat de xoc (no hi ha pediatre). A Lampedusa no s'hi neix, diuen allà, cal anar a parir a Sicília. Qualsevol problema més enllà de la medicina primària requereix un costós trasllat en avió cap a Sicília. Europa ho sap, i calla. Per tal d'evitar la concentració desmesurada de migrants als centres del sud, és absolutament necessari l'establiment de mecanismes àgils de re-ubicació, és indispensable i urgent la modificació del protocol Dublin III, que eternitza l'estada dels migrants sol·licitants d'asil al primer país europeu que trepitgen. I que eternitza l'espera a mar obert de les embarcacions de rescat, vergonya per a qualsevol ànima dempeus sobre la terra. Europa es fa la sorda. Les raons són sobradament conegudes. Nosaltres, els votants, hi estem al darrere. Més enllà de la necessària inversió en els països emissors de migrants, que la mateixa Europa ha descapitalitzat i segueix espoliant -inversió europea que ha suplert la Xina en silenci-, més enllà de buscar vies segures per normalitzar els moviments poblacionals, i reduir al màxim l'onerós negoci del tràfic de persones, més enllà de tot això i molt més, queda el nostre gra de sorra, potser no tan petit. Convèncer-nos i convèncer que estem destinats a barrejar-nos, a ampliar identitats, a gaudir i acceptar la diversitat, a compartir el que anomenem «el nostre món» amb raons supèrflues. Cap altra mirada és realista. Les barreres han implicat un total de 600 morts i poc més de 1000 desapareguts al Mediterrani tan sols en la primera meitat d'aquest any (200 morts en aigües espanyoles). A Lampedusa l'esguard es perd sovint a la ratlla blava on s'uneixen l'aire i el mar, i al llarg dels dies s'aprèn a sospitar quin tipus de vaixell és la taca que apareix al fons i es dirigeix lentament a port. S'aprèn a controlar el buit que es fa a l'estómac, i s'arriba a saber si cal córrer o no. Les ombres de l'horitzó dibuixen sempre un interrogant a l'ànima de l'observador. Els illencs no s'immuten, és la seva realitat, i tenen altres xarxes d'informació. Els pescadors han estat sempre els primers a estendre les mans per pujar nàufrags a bord, mentre arribava la «Guarda costiera». Yousuf, Ahmed, 32 i 17 anys, del barri d'Anfousi, el més pobre d'Alexandria. Vau arribar a Lampedusa després d'un any i mig d'esclavatge a un vaixell de Líbia. Vau contar-ne quaranta-u, a l'hora de salpar, i també a l'arribada. No faltava ningú. Viatjaven 22 nens amb vosaltres. Tinc l'esclat dels vostres ulls clavat a l'ànima, i encara em pesa aquell somriure trist i esporuguit de dents blanquíssimes. Salvini va endurir les lleis, el pànic del retorn planava en el vostre esguard. Seguirem en contacte. Els millors desitjos sempre per vosaltres. Vam poder compartir macaroni con tonno al Mercatino di peshe del port, la bellesa de la costa rocosa del sud amb les seves innumerables coves i platges, els penya-segats del nord, les antigues cases de pedra de sostre rodó escampades pel que van ser boscos i ara és desert. Pedra, aigua i vent, i la vostra petita esperança. En Xavier Aldekoa escriu a Irreductibles: «Són protagonistes actius de les seves vides, que es revolten davant d'un destí que els vol sotmesos, encadenats, víctimes. Ja són més els que han mort en el camí des que vaig marxar. D'altres han aconseguit arribar. M'agradaria cridar per ells i per molts d'altres «Benvinguts!». Molt fort, com un esgarip, com un tro, amb cent altaveus. I m'agradaria fer-ho alhora, amb milers de veus diferents.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

El desgavell a Rodalies col·lapsa el servei d'autobusos Mataró-Barcelona

divendres, 24 de gener de 2020 10:06
El desgavell absolut que es viu a les Rodalies del Maresme durant tota aquesta setmana, i sembla que va per llarg, a causa dels efectes del temporal, ha tingut com a conseqüència el col·lapse del servei d'autobusos entre Mataró i Barcelona. La majoria d'usuaris de Rodalies han vist com resultava impossible arribar des del Maresme a la capital catalana en tren (dimecres no hi havia servei i actualment hi ha tan sols dos trens per sentit i hora) i han optat per les línies E.11.1 i E.11.2 de l'Exprés.cat, els busos interurbans Mataró-Barcelona. Malgrat que la freqüència d'aquest servei és molt elevada en les hores punta dels dies laborables, els autobusos no han pogut assumir l'allau de nous usuaris i les dues línies han quedat totalment col·lapsades. Molts viatgers han hagut d'esperar a les seves respectives parades a que passessin diversos autobusos plens a vessar fins que aparegués un vehicle que els pugués acomodar. Les cues a parades com plaça de les Tereses a Mataró o Ronda Universitat a Barcelona, orígen i final dels viatges, es fan eternes per als usuaris, i durant l'inici de la setmana les han hagut de fer sota un vent i pluja considerables. Evidentment, molts han hagut de viatjar dempeus per manca de capacitat dels autobusos. Reforços per aquest divendres Davant les queixes dels usuaris, l'empresa Moventis, gestora de les línies E.11.1 i E.11.2 entre d'altres, ha expressat a través de les xarxes socials les seves disculpes per no poder oferir més serveis i assumir l'increment sobtat de demanda. Tot i així, l'empresa ha anunciat que aquest divendres, dia 24, ha implementat reforços a les línies que connecten Mataró i el Maresme amb Barcelona. L'Ajuntament de Mataró ha demanat a les administracions superiors celeritat per resoldre el problema de mobilitat que pateixen els mataronins i maresmencs. "La situació és del tot deficient", va dir ahir dijous l'alcalde, David Bote, després. d'anunciar que volien declarar Mataró zona d'emergència per accedir a ajuts per reparar els danys del temporal. El consistori ha reclamat a l'Associació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) i a la Generalitat, un reforç del servei de bus mentre duri l'afectació a les Rodalies.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

Te quiero, imbécil

divendres, 24 de gener de 2020 10:02
 

Aguas oscuras

divendres, 24 de gener de 2020 10:02
 

Las aventuras del Doctor Dolittle

divendres, 24 de gener de 2020 10:02
 

Pàgina 3 de 8

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 Següent > Final >>
Bàner

El temps

Soporte OnLine

Assistencia Técnica

Centre de formació

Segueix-nos a ...
Catálogo de Ofertas
de SIL Informática

Alta en la lista de suscripción
Nombre:
email:

Baja en la lista de suscripción
email:   

Anuncis

SIL Informàtica Canet
Tot en informàtica de consum i de empresa.
Carrer Bofill i Matas, 3
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 08 96
mari@infomercat.com
Pere Arañó Planas Assessor, S.L.P.U.
Assessoria jurídica, fiscal, laboral i comptable. Administració de comunitats i serveis immobiliaris.
Ronda Sant Domènec, 18
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 27 21 - Fax: 93 794 05 98
IDMTC
Treballs de restauració de façanes i interiors d'habitatges, pintura decorativa i muntatges de produccions gràfiques per a publicitat, moda, etc.
Carrer Nou, 43
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 795 42 31 - Fax: 93 795 42 31 Tel. mobil: 607 471 371
Finques Sant Cebrià
La teva immobiliària del Maresme: Cases, pisos, xalets i locals comercials.
Av. Maresme, 11-13
08396 - Sant Cebrià de Vallalta - Barcelona
Tel: 93 763 14 73 - Fax: 93 763 06 00
J. Pedrero e hijos, s.l.
Transport i Venda d'Àrids. Moviment de Terres. Murs de Conteción i Rocalles. Containers.
Carrer Cuba, 1
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 16 05 - Fax: 93 794 16 05
Barcelona Taurina
La web taurina de Alberto Faricle
Desde mi optica
Visita nuestra web

Internet Speedtest

You are here:   Inici