Google

Relacions que vénen i van: El desodorant

dimarts, 16 d'octubre de 2018 09:00

Autor: Albert Cebrián

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Malgrat Sana es posa en marxa amb un taller d’Autoestima

dilluns, 15 d'octubre de 2018 17:30

Cartell del taller

Després de l’aturada de l’estiu, l’Associació Malgrat Sana es posa en marxa per preparar la propera temporada. L’entitat la formen un grup de terapeutes que es van associar per a compartir i fer difusió de teràpies naturals. La intenció principal de l’associació és donar a conèixer aquests tipus de teràpies per ajudar a millorar la vida i la salut de les persones en l’àmbit físic, mental i emocional.

La primera activitat de la temporada serà el Taller Auto-estimat! a càrrec del Life Coach Josep Cordón.  Es tracta d’un taller dirigit a tots els públics; persones que volen descobrir diferents maneres de veure les coses, buscar solucions i obrir-se a altres possibilitats per esdevenir més efectives. També s’adreça a grups familiars i laborals per aprendre a coordinar tasques i ser més efectius, tenint en compte caràcters, personalitats i comportaments, procurant construir relacions fluides, efectives, agradables i satisfactòries. Aquesta taller tindrà lloc el proper divendres dia 19 d’octubre, a partir de les 8 del vespre, al Local Social La Barretina Vermella de Malgrat de Mar (Travessera del Mercat, 5 – 1er. pis).

Totes les xerrades i tallers que organitza Malgrat Sana són gratuïts i s’han pogut portar a terme gràcies a la col·laboració de professionals en diferents àmbits. Fins ara s’han ofert un ampli ventall de possibilitats per poder triar quina es la teràpia més adequada per cada persona o per cada ocasió, fomentant l’autoconeixement i l’autosuficiència.

 

Llegiu més a: Diari Maresme

 

El palmarès de Sitges balla al ritme de ‘Climax’ de Gaspar Noé

dilluns, 15 d'octubre de 2018 11:24

‘2001: Una odissea 2001’

La 51a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges’2018 ha tingut una cloenda espectacular amb la projecció del immortal clàssic film de ciència ficció d’Stanley Kubrick ‘2001: Una odissea a l’espai’ (1968) en motiu del seu cinquantenari, el concert a càrrec del cineasta John Carpenter a l’Auditori de partitures de bandes sonores dels seus propis films de terror, o l’arribada del mestre del fantàstic M. Night Shyamalan per recollir el Gran Premi Honorífic del certamen català.

D’altra banda, el palmarès de la present edició ha reconegut com a millor pel·lícula de la Secció Oficial Fantàstic a competició ‘Climax’ del cineasta argentí resident a França Gaspar Noé, film guanyador també del flamant premi Méliès d’Or al millor film fantàstic europeu de l’any. ‘Climax’ parla del trajecte que va de la festa celebrativa i lúdica a l’horror del buit i el col·lapse en una llarga i agònica vetllada, un malson lisèrgic en una nit de gresca mal païda.

L’espaterrant ‘Climax’ gaudeix d’una aclaparadora primera hora, amb unes coreografies inicials de ball urban dance de pura antologia – dirigides pel director de fotografia Benoît Debie -, encara que després progressivament s’esvaeix la seva espurna quan els seus protagonistes deambulen esmaperduts sota els efectes indesitjats d’una ingesta tòxica per un local convertit ara en un avern. La transgressió o l’afany de provocació de Noé es dilapida en un temps repetitiu i delirant en la seva segona part, però això no treu que aquest film del director de films com ‘Love’ o ‘Enter the Void’ es mostri com una obra realment hipnòtica, contundent i angoixant en el seu descens col·lectiu als inferns en un espai únic carcerari.

Triomf de la preciosa faula social ‘Lazzaro feliz’ d’Alice Rohrwacher

‘Lazzaro feliz’

El Jurat concedia el Premi Especial al film ‘Lazzaro feliz’ de la italiana Alice Rohrwacher, pel·lícula que arribava premiada del Festival de Canes amb el Premi al Millor Guió. Aquesta preciosa faula social esdevé de fet una de les triomfadores del certamen català ja que recollia altres guardons tan valuosos com el Premi de la crítica Josep Lluis Guarner o el reconeixement a la millor pel·lícula del Jurat Carnet Jove.

‘Lazzaro feliz’ és un estrany viatge en el temps, un paradoxal salt temporal, el que va d’un anacrònic agrarisme preindustrial en un segle XX a ple segle XXI. L’acció es centra en una aldea camperola, La inviolata, amb serfs esclavitzats en una era medieval per una família de terratinents dirigida per la marquesa Alfonsina de Luna. Una població aliena als avenços socials i laborals del seu temps que passa a viure sense transició a la marginalitat del extraradi d’una gran ciutat.
En aquesta illa d’humanitat perduda en el temps, una existència mísera en els llimbs d’un Shangrila invertit, i que descobreix en una sobtada revelació la crua realitat dels desheretats en el món actual, destaca el personatge del títol, Lazzaro, pura bondat i innocència, finalment destruïda. Un film-conte que enllaça ‘Novecento’ de Bernardo Bertolucci amb una mena de neorealisme màgic estil ‘Milagro en Milán’ de Vittorio de Sica, per entendre’ns, i on trobem l’actor català Sergi López en la seva segona meitat.

L’estil abrasiu de ‘Mandy’ de Panos Cosmatos s’emporta la millor direcció

‘Mandy’

Panos Cosmatos, fill del director George Pan Cosmatos , guanya el Premi a la Millor Direcció pel seu encès i convulsionat film de venjança cega ‘Mandy’. Es tracta d’un psicotrònic thriller-metal de venjança en què el llenyataire Red Miller (Nicolas Cage) embogeix de fúria quan uns motoristes d’una secta diabòlica maten a la seva dona, Mandy. Cage esdevé una caricatura de si mateix en aquest film desmesurat prestant-se a un salt mortal actoral sense xarxa, tan passat de voltes com absolutament captivador.

En el repartiment final de premis destaca el Premi Especial del Jurat per Sébastien Mernier amb el seu pertorbador film d’atmosferes kafkianes i embat apocalíptic ‘L’heure de la sortie’. La millor interpretació femenina ha estat per l’ambivalent i esquiva protagonista de ‘Nancy’ de Christina Choe, l’actriu britànica Andrea Riseborough. I la millor interpretació masculina per l’extravagant comèdia negra iraniana ‘Pig’ de Mani Haghighi, en què l’actor Hasan Ma’Jun interpreta un cineasta en la llista negra a qui ha abandonat la seva musa mentre els seus companys de professió comencen a ser decapitats.

Els millors efectes especials han reconegut la feina d’Atsushi Doi en el film ‘Inuyashiki’ de Shinsuke Sato. Mentre que la millor fotografia ha estat per Panjar Kumar en el film indi ‘Tumbbad’ de Rahi Anil Barve. A més, el Gran Premi del Públic ha anat a parar a mans del film australià de ciència-ficció ‘Upgrade/Ilimitado’ de Leigh Whannell vist ja a les acaballes del certamen. El Premi al millor guió se’l va endur Quentin Dupieux per la divertida i original pel·lícula dirigida per ell mateix, ‘Au poste!’.

Altres seccions

En la secció Noves Visions, la millor pel·lícula va ser el documental ‘Desenterrando Sad Hill’ de Guillermo de Oliveira i el millor director Philip Groning pel seu film ‘My Brother’s Name is Robert and he is and Idiot’. El Méliès d’Argent a la millor pel·lícula per ‘Fugue’ d’Agnieszka Smoczynska. En la Secció Órbita la millor pel·lícula ha estat ‘American Animals’ de Bart Layton. En la secció Anima’t cal destacar un nou triomf del cinema d’animació japonès Mamoru Hosoda gràcies a la seva encisadora ‘Mirai’.

El Jurat de la Crítica, a part de premiar el preciós film d’Alice Rohrwacher, va atorgar el Premi Citizen Kane a la millor direcció novell al film txec-eslovac ‘Domestik’ d’Adam Sedlák, exhibit en la secció Noves Vesions, i va concedir una Menció especial Premi de la crítica Josep Lluis Guarner a ‘Under the Silver Lake’ de David Robert Mitchel, una de les cintes favorites que marxa amb les mans buides del palmarès principal.

Article: Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Històries de futur

dilluns, 15 d'octubre de 2018 09:00

Michio Kaku

Hi ha dos importants llibres de prospectiva: “Visions” de Michio Kaku (1998) i “Breu història del futur” de Eirik Newth (2002), els quals no van aconseguir predir la revolució dels mòbils. Una mostra notable de la gran dificultat per fer previsions en un entorn tecnològic tan canviant com el que ens amara.

D’ençà dels inicis dels anys noranta on l’atractiu dels mòbils era la seva capacitat per trucar des de qualsevol lloc, hi ha hagut tants canvis que avui en dia el mòbil, amb les seves aplicacions, és un caixa continua de sorpreses amb continguts difícilment imaginables.

.

Als eficients i atractius telèfons mòbils dels noranta es va sumar la càmera fotogràfica, la càmera de vídeo i el totpoderós Internet. Més endavant apareix una pluja constant d’Apps, el GPS, la redefinició dels dispositius, els mesuradors d’indicadors de salut, la millora dels microprocessadors, la incorporació d’eines i funcions que habitualment desenvolupàvem amb els portàtils…I amb tot això i amb característiques que em deixo, els canvis socials que han provocat han tingut repercussions descomunals. I aquestes repercussions han generat onades de crítiques. Com ha de ser. Tanmateix algunes d’elles presenten una visió gairebé apocalíptica on es mostra a les persones com a servidores dels mòbils, deshumanitzades, superficials, frívoles, insensibles… una bajanada de visió. Una bajanada perquè és una visió que s’inscriu directament al discurs mil·lenari de la fòbia malaltissa al progrés.

Però, atenció!!! Sembla clar que els mòbils ens acompanyaran durant una llarga temporada. Doncs no. Ja hi ha veus que ens indiquen que els mòbils desapareixeran, difosos entre la gernació de nous dispositius que comencen a arribar com, per exemple, els assistents personals. No ho sé pas…el que sí que se és que la prospectiva m’aclapara!

Article: Albert Cebrián

Imatges: YouTube

Llegiu més a: Diari Maresme

 

El filòsof solitari

divendres, 12 d'octubre de 2018 09:00

Plató

Com podem aprofitar tot tipus de reflexions filosòfiques per viure amb valors que ens enriqueixin i que enriqueixen a la societat? Sòcrates en el seu moment ja ens va indicar que la filosofia era un projecte col·lectiu i no pas les giragonses reflexives de savis solitaris amb rampellades més o menys genials. Al coneixement s’accedeix fent una aposta pel diàleg entre diferents sensibilitats. És imprescindible, per tant, el debat per arribar a conclusions escaients.

En contraposició als diàlegs de Sòcrates tenim els sofistes, centrats en el individu com a eina indispensable per accedir a coneixements, però essent alhora una eina indispensable per emprar la reflexió al servei dels seus propis interessos. Cal tenir en compte que Plató, deixeble de Sòcrates, va escriure en forma de diàlegs els seus plantejaments filosòfics perquè entenia que aquesta era una bona dinàmica intel·lectual, tot i que a vegades són difícils de seguir i a vegades tendeixen a dispersar-se respecte als eixos fonamentals dels temes que tracten. En tot cas, els diàlegs són el recurs literari que millor representa l’enriquiment que significa encarar reptes en col·lectivitat, aprofitant les diferències de cada individu.

Certament cada filòsof pot defensar la seva visió del món amb tot tipus d’arguments, elaborant gruixuts llibres o no, però al cap i la fi, en els terrenys complexos en els que es mou la filosofia, no es tracta d’edificar fortaleses teòriques inflexibles i enfrontades contínuament entre elles. Es tracta, més aviat, de fer la teva particular exposició de la realitat perquè sigui revisada de dalt a baix amb l’afany de construir noves visions del món i de posar en dubte tota mena de tesis.

Un filòsof sense debat o amb poc debat entorn a la seva obra és un filòsof incomplet. El debat ha de ser contemplat com una porta oberta a noves reflexions i no pas com un atac personal. Esquivar el debat equival a esquivar la mateixa essència de la filosofia… però no em toqueu massa els pebrots que he dedicat un munt d’hores per teixir les meves conclusions!

Article: Albert Cebrián

Imatges: YouTube

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Dos detinguts per tràfic de drogues a Santa Susanna

dijous, 11 d'octubre de 2018 17:44

La marihuana intervinguda

Els Mossos d’Esquadra de Pineda de Mar han detingut un veí de Santa Susanna de 36 anys i un veí de Malgrat de Mar de 29 anys per un presumpte delicte de tràfic de drogues. Segons informen fonts policials, els agents havien detectat en els darrers dies una forta olor a marihuana per la zona del carrer Jaume I de Santa Susanna. Davant aquest indici, els Mossos d’Esquadra van incrementar el patrullatge per aquesta zona.

Sobre les 12 del migdia del passat 5 d’octubre els agents van veure dos homes que sortien d’un immoble d’aquest carrer amb una capsa de cartró de grans dimensions i que desprenia una forta olor a marihuana. Els dos sospitosos van pujar dins un vehicle i van marxar. Els agents van poder aturar el cotxe i van identificar els dos ocupants.

Durant l’escorcoll policial, els mossos van localitzar la capsa de cartró i van poder confirmar que contenia prop de 4 quilos de cabdells de marihuana. Davant aquesta troballa, els agents els van detenir per un presumpte delicte de salut públic en la vessant de tràfic de drogues. Posteriorment, els dos detinguts van passar a disposició judicial el dia 6 d’octubre i el jutge va decretar llibertat amb càrrecs per ambdós detinguts.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Aprenem les lliçons de la natura?

dijous, 11 d'octubre de 2018 11:48

.

Durant el passat dia 9 d’octubre, i arran de les fortes pluges que van caure al terme de Sant Llorenç des Cardassar, a l’est de l’illa de Mallorca, es va produir el desbordament del Torrent d’en Begura de Saumà afectant tot el nucli urbà, amb un balanç a hores d’ara de deu persones mortes, un menor desaparegut i grans pèrdues econòmiques.

La pregunta que ens fem és: Aprenem les lliçons de la natura? La resposta és que no. L’esdeveniment succeït ahir té unes característiques molt similars a les inundacions catastròfiques que es van patir el 6 de setembre de 1989 Sant Llorenç, Felanitx i Campos en el Llevant de Mallorca. Tres persones van morir llavors atrapades en el soterrani d’un hotel a Portocolom, construït sobre el llit del torrent, i sense llicència d’apertura. Es va declarar la zona com a zona catastròfica i els danys materials per cases inundades, cotxes, embarcacions, es van quantificar en 30.000 milions de pessetes. Durant tot el mes de setembre d’aquell any van continuar les inestabilitats meteorològiques a Mallorca i encara es van produir diversos episodis de pluges intenses, inundacions, talls de carreteres i rescats de persones.

.

Per què no aprenem la lliçó? Perquè 30 anys més tard es segueix urbanitzant i construint en zones conegudes com inundables i cartografiades com a tal. Observant la insuficient secció del primer pont del torrent a l’entrada a Sant Llorenç és fàcil entendre el procés que va esdevenir un cop aquest va obstruir-se, desviant la inundació cap a les cases que trobava al seu pas. El torrent estava canalitzat en el seu pas per la població i això no ha servit de res, més aviat al contrari, donava una falsa sensació de seguretat.

I a Catalunya? És bo recordar avui que el 3 de novembre de 2015, i arran de les fortes pluges que van afectar el terme municipal d’Agramunt, es va produir el desbordament del riu Sió, inundant una residència d’avis, amb el resultat tràgic de 4 persones que van perdre la vida.

.

L’informe RISKCAT sobre els riscos naturals a Catalunya, presentat el 2008, ens diu que el 15% del sòl urbanitzat a Catalunya es situa en zona inundable. Es tracta d’àrees on les edificacions ja estaven construïdes abans de la normativa actualment vigent que prohibeix edificar en zones inundables. La principal feblesa en la bona gestió d’aquests riscos naturals la trobem en els errors o en la manca de decisions adequades en relació al territori, a l’urbanisme i a les infraestructures. Durant moltes dècades no es va considerar ni en la planificació territorial, ni en l’urbanisme, el factor d’exposició al risc. En aquest aspecte, la Llei d’Urbanisme 3/2012 (refosa en Decret legislatiu 1/2010) i el seu Reglament regulen la prohibició d’edificar i urbanitzar en zones exposades a riscos naturals, fent un èmfasi especial a les zones inundables.

Des de l’Observatori del GeoRisc recomanem que els municipis catalans tinguin estudis que analitzin les amenaces existents, disposin de mapes de riscos geològics a escala adequada, i que els incorporin i els apliquin en els seus Plans d’Actuació Municipal així com en els seus Plans d’Ordenació Urbanística Municipal. És indispensable que actuïn en conseqüència per tal de minimitzar el risc geològic a les zones on l’urbanisme ja està consolidat i cal descartar al desenvolupament urbanístic futur aquelles zones de major perillositat.

Xavier Cuello Vivas | Vicepresident del Col·legi de Geòlegs de Catalunya | Coordinador de l’Observatori del GeoRisc

Imatges: YouTube

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Preparen la celebració del 170 aniversari del ferrocarril Barcelona-Mataró

dijous, 11 d'octubre de 2018 10:32

13a. Fira Ferroviària al Tecnocampus | Foto: CHMB

El Centre Històric Miquel Biada ha avançat els actes més destacats per celebrar aquest mes d’octubre el 170è aniversari del ferrocarril Barcelona-Mataró.

Entre els diversos actes programats, la principal novetat tindrà lloc el dissabte 27 octubre, a les 10.30 h, amb la col·locació per part de l’Ajuntament de Barcelona d’una placa commemorativa al lloc on va estar la primitiva estació de Barcelona, a l’Estació de França. El mateix dissabte, a les 12.30 h. del migdia, l’Ajuntament de Mataró col·locarà també una placa commemorativa al lloc on va estar la primitiva estació de Mataró, a l’avinguda Maresme amb el carrer de Sant Agustí. A continuació, els assistents participaran en una ofrena floral institucional a Miquel Biada, a la plaça Miquel Biada.

Rèplica de ‘La Mataró | Foto: Arxiu

La construcció de la primera línia de tren va ser molt important per al desenvolupament social i econòmic de Mataró, del Maresme i de Catalunya. Aquesta iniciativa va ser una realitat gràcies a l’empenta d’un grup d’emprenedors, entre ells Miquel Biada, que van haver de superar moltes dificultats per fer-lo realitat.

Per altra banda, l’estació de tren de Mataró és un dels edificis més estimats de la ciutat, perquè representa i recorda que el sistema ferroviari català i espanyol va començar precisament aquí, el 1848 Mataró va innovar, quan es va inaugurar la primera línia de tot l’estat, entre Barcelona i Mataró.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Von Trier s’aventura sense manies en la ment d’un psicòpata a Sitges

dijous, 11 d'octubre de 2018 09:53

‘Climax’

En el 51 Festival de Cinema Fantàstic de Sitges s’han concedit els Premis Méliès d’Or al millor cinema fantàstic europeu al llargmetratge ‘Climax’ del cineasta argentí resident a França Gaspar Noé, el curtmetratge ‘Clanker Man’ de Ben Steiner i el cineasta basc Àlex de la Iglesia. Fora de competició, el cineasta danès Lars von Trier ha portat a la gran pantalla el pertorbador thriller ‘The House That Jack Built’ sobre la metodologia escrupolosa d’un assassí en sèrie, interpretat per un Matt Dillon en estat de gràcia, alhora que indaga en la seva trastocada ment. D’altra banda, a la secció Òrbita, hem quedat garratibats gràcies a ‘Arctic’ de Joe Penna, un film absorbent sobre un home en soledat atrapat a l’Àrtic, interpretat esplendorosament per l’actor danès Mads Mikkelsen.

‘The House That Jack Built’ de Lars von Trier. Una ment recargolada.

‘The house that Jack Built’

‘The House That Jack Built’ retrata l’assassí en sèrie, Jack (Matt Dillon), autor d’una seixantena de crims. Jack és un estilista del crim, maniàtic i compulsiu, que sovint fa fotos dels seus actes aberrants ja que adora els negatius, autodenominant-se ell mateix ‘Sr. Sofisticació ‘. Són dotze anys de crims que von Trier organitza amb cinc capítols, més un epíleg, cinc incidents que es corresponen a cinc víctimes dones. Destaca precisament Uma Thurman com la primera víctima de Jack en el primer segment, en què l’actriu interpreta una conductora amb el cotxe en pana que requereix la col·laboració de Jack amb la seva inseparable furgoneta vermella. O també la participació de Riley Keough, néta d’ Elvis Presley, en el paper de Simple, la cinquena víctima.

El film de Trier recorre el trajecte de la carrera criminal d’aquest psociòpata megalòman que emmagatzema les seves víctimes en una cambra frigorífica. I el carrusel de crims es combina, sense massa encert ni mètode clar, amb l’intent de Jack de construir la seva casa en un paratge bucòlic, casa que destrueix en ocasions, llar dissenyada per ell mateix, enginyer fent d’arquitecte. Metàfora de l’estil de Jack i element simbòlic escollit per Trier en l’enunciat del títol original del film.

‘The House That Jack Built’ resulta escabrós i impactant en la mostració de la violència gratuïta de Jack, una cruesa d’alguna manera fidel al tarannà més provocador del realitzador, en què algunes escenes poden ferir la sensibilitat del públic. Trier dirigeix un film sobre un personatge tan aterridor com magnètic, però l’enfocament és rutinari en molts moments. Empra un estil marca de la casa amb una càmera sovint en moviment permanent i nerviós.

Costa d’encaixar la proposta de Von Trier com a film de terror ja que juga amb l’humor en força ocasions, sovint paròdic, en què un personatge tan diabòlic com Jack es mostra ingenu en ocasions, desdibuixant el seu caràcter sinistre i pertorbador, sovint un ésser ridícul i patètic. Detall d’una mirada atípica a l’enfrontar un gènere tan estereotipat com el dels serial killers, impregnant-se de certa originalitat, com si volgués dur-ne a terme una visió deconstructivista del model.

En ocasions resulta visionari, quan es remet al terreny més de la fantasia, un territori en què destaca la veu of de Jack i Verge (Bruno Ganz), que obra el film encara amb la pantalla en negre i que es prolonga també en el decurs del film, que actua com un diàleg interior del personatge psicopàtic de Jack, com la veu del seu subconscient. Precisament les converses d’ambdós ens remeten a l’Infern’ de la ‘Divina Comèdia’ de Dante, amb un descens inclòs als inferns de la mà de Verge/Virgili i reproducció del famós quadre de Delacroix ‘La barca de Dante’.

Uns diàlegs i reflexions que es serveixen de la filosofia, la poesia i la pintura, amb una figura recurrent, el poeta i pintor William Blake, que abraça aquestes tres disciplines, interrelacionades, amb exhibició dels seus gravats i dibuixos; o també la música, com els fragments d’un obsessiu Glenn Gould tocant malaltissament a Bach. El danès li agrada passejar-se pel llindar del precipici, altiu en moments i brillant en d’altres, tan a prop de la buidor com d’allò profund, a base de cites i elucubracions que adornen el discurs, ensenyant les cartes també de les seves pròpies inquietuds artístiques i morals.

‘Arctic’ de Joe Penna. Martirologi en els gels

‘Arctic’

‘Arctic’, dirigida i escrita per Joe Penna, ens presenta sense dilacions ni preàmbuls un home sol, sense nom (Mads Mikkelsen), atrapat en els gels. Viu com pot, refugiat en les restes d’una avioneta, vestigis d’un sinistre aeri, i es dedica amb entrega i coratge a emetre senyals i excavar un gran SOS en las roques i la neu perquè pugui ser vist des del aire. Sobreviu metòdicament, complint un programa diària, una rutina que li permet seguir lluitant esperant el rescat i no sucumbir a la desesperació.
I quan arriba el moment anhelat de la seva salvació, l’helicòpter de rescat s’estavella i aleshores l’home oblidat en els gels haurà de fer-se càrrec d’una pilot que ha sobreviscut al sinistre, malferida i semiinconscient. Una odissea humana feta de petis gestos i silencis que esdevé una soferta peregrinació de l’home arrossegant la dona en un trineu quan l’única possibilitat de sobreviure és abandonar la carcassa de l’avió accidentat i llençar-se a la immensitat blanca per tal d’intentar arribar a una estació meteorològica llunyana.

Un film que esbossa el martirologi d’aquest home valent que malgrat el defalliment i el sobreesforç decideix prendre cura d’aquesta dona impossibilitada per moure’s per si mateixa. Una pel·lícula tan simple com profunda, que es serveix de la magnificència del paisatge, pura naturalesa enemiga, per recalcar la petitesa i la vulnerabilitat humana. Una història tan escruixidora com commovedora de supervivència humana en un món perdut i inhòspit, un cant a l’esperit humà del sacrifici, a la resistència humana indoblegable i a la lluita aferrissada en defensa del principi de conservació.

Article: Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

On és l’avantatge?

dijous, 11 d'octubre de 2018 09:33

.

Us passo l’explicació d’un company, que he trobat aclaridora:

“Al final, crec que ho he entès.

A) Delegar el vot vol dir que el diputat continua essent diputat però com que no pot anar al Parlament delega el vot. (opció Junts per Cat). És el què es feia fins ara, però segons els advocats del Parlament podria ser desobeir la suspensió del jutge Llarena i per tant pot comportar que es castigui a la Mesa del Parlament i/o al seu President. A més, les coses que s’aprovin poden ser recorregudes i deixen de ser efectives. El dimarts dia 9, la Mesa no va acceptar aquesta delegació i per tant es perden 4 vots.

B) Designar substitut és acceptar la suspensió, és a dir, que hom deixa de ser diputat temporalment i que un altre votarà per ell. (opció d’ERC). Aquesta temporalitat (invent suggerit per Llarena) duraria fins que s’haguessin resolt els recursos o s’acabés el judici. El Parlament funciona amb les mateixes majories i les coses que s’hi aprovin seran efectives.

.

Acceptar la suspensió (ni que sigui temporal) és renunciar al recurs que demana anul·lar la suspensió de Llarena, car per jurisprudència només es pot suspendre als que formen part de banda terrorista o hagin usat bombes i armes (sort que ningú va caure a l’esquer de les metralletes deixades per la GC al famós jeep). Aquest recurs ha de ser respost pel TC, però el TC, controlant el temps al seu gust, deixa passar dies i dies, afectant als treballs del Parlament.

ERC aposta per l’efectivitat de les votacions del Parlament i no córrer riscos de sancions. És una opció raonable i criticable. Junts per Cat aposta per plantar-se i no acceptar la suspensió i esperar que es resolgui aquest recurs i, si es acceptat a tràmit, puguin continuar delegant el vot com fins ara. Si no és acceptat a tràmit caldrà dissenyar un altre camí. Igualment és una opció raonable i criticable.

.

De fet, amb la diferència de criteri entre els dos grups, l’independentisme ha posat per unes setmanes els ous a les dues cistelles (la A i la B). El Parlament ara està en la A) les seves votacions són efectives, però els indepes sense la CUP no tenen majoria. Si Junts per Cat ho veuen necessari (per exemple perquè el recurs no és acceptat) es poden passar l’opció B) i es recuperen les majories indepes. En canvi, l’opció B) és irreversible, els qui han optat per ella ja no poden tirar enrere.

CONCLUSIÓ: dins de la gravetat dels fets, les coses no s’han fet tan malament. Hi ha els ous a les dues cistelles. El Govern i el Parlament poden continuar treballant. Ho faran sota tensió, però ja hem dit mil vegades que “la cosa no serà fàcil”, anar cap a la República no és un camí de roses.”

Jo hi afegeixo que el que està molt clar és que encara que els nostres representants polítics actuïn amb el millor del seny, amb tota la bona fe del món, amb total colze a colze amb la ciutadania, amb la millor preparació tècnica política, deixant-se la pell, amb total valentia, amb el sentit mes demòcrata, i amb l’objectiu independentista, Republicà, i amb tota la il·lusió possible, a més de ser innocents i tenir tota la raó. Ells tenen el poder, el sistema judicial en ple, el Tribunal Constitucional, tots els Jutges – que com sabem (són Déus) – a la butxaca. I per si fora poc, l’exèrcit. Bé, és de total transparència, veritat?

Amics lectors, no us sembla que per poques llum que es tinguin és fàcil endevinar on és l’avantatge.

Josep Garriga | Santa Susanna

Imatges: YouTube

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Pàgina 2 de 3

<< Inici < Anterior 1 2 3 Següent > Final >>
Bàner

El temps

Soporte OnLine

Assistencia Técnica

Centre de formació

Segueix-nos a ...
Catálogo de Ofertas
de SIL Informática

Alta en la lista de suscripción
Nombre:
email:

Baja en la lista de suscripción
email:   

Anuncis

SIL Informàtica Canet
Tot en informàtica de consum i de empresa.
Carrer Bofill i Matas, 3
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 08 96
mari@infomercat.com
Pere Arañó Planas Assessor, S.L.P.U.
Assessoria jurídica, fiscal, laboral i comptable. Administració de comunitats i serveis immobiliaris.
Ronda Sant Domènec, 18
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 27 21 - Fax: 93 794 05 98
IDMTC
Treballs de restauració de façanes i interiors d'habitatges, pintura decorativa i muntatges de produccions gràfiques per a publicitat, moda, etc.
Carrer Nou, 43
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 795 42 31 - Fax: 93 795 42 31 Tel. mobil: 607 471 371
Finques Sant Cebrià
La teva immobiliària del Maresme: Cases, pisos, xalets i locals comercials.
Av. Maresme, 11-13
08396 - Sant Cebrià de Vallalta - Barcelona
Tel: 93 763 14 73 - Fax: 93 763 06 00
J. Pedrero e hijos, s.l.
Transport i Venda d'Àrids. Moviment de Terres. Murs de Conteción i Rocalles. Containers.
Carrer Cuba, 1
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 16 05 - Fax: 93 794 16 05
Barcelona Taurina
La web taurina de Alberto Faricle
Desde mi optica
Visita nuestra web

Internet Speedtest

You are here:   Inici